Prendre la paraula
jordimartifont
(Algú sap d’on ha sortit aquesta bandera?)
La nit, la nit és llarga, amor, i plena de formigues que amenacen de rebentar les parets i saltar dintre del meu llit com quan era més jove i en arribar divendres a casa em trobava tot ple d’alades, llibres, discos, revistes. Tot el paradís que era meu, que dirien els Atversais, ple i replè de cadàvers amb ales, ple.
Marxa el tren que sempre arriba tard i mentrestant a la platja de la Barceloneta Lorenzo explica com s’hi reunien els qui volien reconstruir l’Aliança per refer la Internacional precisament quan a l’Estat espanyol manava un rei que va ser tan benvingut pels rebesavis d’alguns dels que ara es diuen sobiranistes i exculpen Pujol de tota culpa passada, present i futura que tot ressona a vist i sentit abans.
Merda de païset i de burgesos que no es poden anomenar perquè se suposa que no hi són i no hi ha classes i tots som ciutadans i… mentida! Mentre hi hagi qui visqui amb l’esquena dreta de la feina dels altres… hi haurà classes i, per tant, lluita de classes. I això no em converteix en un ximple amb el cap quadrat fora de la història. Perquè la història avança també en aquest sentit i és clar que creure’s cap escola de pensament, inclosa la neoliberal, com si tingués la raó és no tenir cap o res dins del cap, però pensar-se que vivim fora de les escoles de pensament i etiquetem els altres com a “això” o “allò” és tan propi de rucs com menjar palla a l’estable.
Mentrestant, els amos, els altres, no paren de trencar-nos la vida i de voler fer negoci del que són, han estat i seran els nostres drets bàsics a la salut i l’escola, a riure i cantar. Però goig també de país, de països, que de tant en tant es tensa i esdevé allò que totes i tots sabem a casa i al carrer: irreductibles Des de baix i contra els de dalt, amb els dels costat i sabent d’on venim i, sobretot, a on volem anar, hi anirem. I tant que hi anirem, diguin el que diguin els legalistes antidemocràtics. No ho saben encara que no hi caben els nostres somnis en les seves lleis…? I posats a dir, ja que hi som, ni en les seves urnes!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La bandera no sé d’on ha sortit.
El model que llueix la noia, sembla ser disseny d’Agata Ruiz de la Prada. Realment, molt “proletariat” l’uniforme aquest no sembla… Prefereixo l’uniforme que llueix la noia al quadre “La Llibertat guiant al poble”. No és tant cool com el de la fotografia, però hi han dues bones raons per ser amatent del quadre.
Atentament, i bon dissabte