Els del xoc de civilitzacions estan molt contents perquè un diari de dreta xenòfoba danès ha irritat els integristes musulmans i els no tan integristes musulmans caricaturitzant Mahoma, el profeta aquell.
Els del xoc de civilitzacions estan molt contents perquè un diari de dreta xenòfoba danès ha irritat els integristes musulmans i els no tan integristes musulmans caricaturitzant Mahoma, el profeta aquell.
Hi ha qui als mitjans d’aquí, ens en parla com si el normal, "aquí", fos el cristianisme i el normal "allà" fos l’islamisme. I totes i tots sabem que aconseguir aquest mínim espai laic que ha portat aparellada la llibertat d’expressió "aquí" ens ha costat segles, milers de morts i encara ara fortes discussions, només cal que recordem la Llei del matrimoni gai o la LOE darrerament. Els integristes musulmans que cremen ambaixades europees "allí" són els mateixos integristes -"aquí" es diuen cristians- que cada cop que han pogut han fet servir la religió per amortallar la llibertat d’expressió (i queda clar que la integrista no és l’única manera de viure una religió). Per això i quan xerren per la tele, per la ràdio o escriuen a la premsa els hem de recordar permanentment que no ha estat gràcies a ells que ara poden parlar lliurement sinó gràcies a nosaltres, ciutadans i ciutadanes lliures que hem posat la defensa de la llibertat d’expressió per damunt de les supersticions i els dogmes.
Sóc ateu en el meu pensament personal però defenso la laïcitat en l’espai públic, amb la possibilitat de seguir qualsevol superstició per part de qualsevol persona mentre aquesta no s’imposi en la vida pública. Per això crec que la llibertat d’expressió, la crítica, la ironia o la lloança han de ser defensades arreu amb la mateixa força, si bé tenint en compte els desenvolupaments -diversos- que es donen de cada una d’elles a les diverses bandes del món. "Allí" els cal una revolta civil que trenqui el dogma islàmic i faci possible un espai laic, i "aquí" que els capellans i "capellanots" no recuperin el seu domini de la cosa pública mai més i perdin el que encara els queda… I les dones, els homosexuals i qualsevol que no combregui amb les seves rodes de molí tinguem reconeguts els drets a l’existència, malgrat el dogma i l’obscurantisme, malgrat les religions i malgrat els integristes d’"aquí" i d’"allà".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!