Prendre la paraula
jordimartifont
Juliol de 1909: de la vaga general a la revolta popular (1)
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
El
9 de juliol, un atac dels resistents marroquins contra el ferrocarril de la Sociedad Norteafricana
va ocasionar la mort de diversos treballadors. La repressió posterior va
encendre el foc d’una veritable guerra al nord d’Àfrica per a la qual l’Exèrcit
espanyol no estava prou preparat ni ho arribaria a estar mai.
El
govern de Maura va anunciar, l’11 de juliol, la mobilització de 20.000 reservistes
per a un servei obligatori i actiu al Marroc. Tothom sabia ben clar què volia
dir allò per a les classes populars. El mateix dia 11, començaren les protestes
i augmentaren d’intensitat a mesura que arribaven notícies i rumors sobre les
derrotes que patia l’exèrcit espanyol en la campanya colonial.
La
premsa republicana, tant el catalanista d’esquerres d’“El Poble Català” que
dirigia Antoni Rovira i Virgili com la lerrouxista d’“El Progreso” feia dies
que s’havien pronunciat clarament en contra de noves aventures colonials i en
contra de l’enviament de tropes al Marroc. No era estranya la seva posició ja
que tot el moviment republicà, anarquista i part del catalanista (cal recordar
que la Lliga Regionalista
no segueix aquest camí) eren radicalment antimilitaristes. En aquest cas, però,
també cal tenir en compte l’actitud dels socialistes del PSOE que s’oposaven al
colonialisme espanyol i per tant a la guerra al Marroc sense posar en dubte
l’exèrcit que l’havia de portar a terme.
Diumenge
18 de juliol, enmig d’aquest clima de “No a la guerra”, un batalló de
reservistes va recórrer Barcelona camí del port per embarcar cap a Àfrica. Una
multitud s’havia congregat al Port i allí unes dames de l’aristocràcia van fer
la seva bona obra del dia repartint entre els soldats medalles, escapularis i
tabac. La burla que aquesta imatge suposava va escalfar els ànims dels
congregats i es van produir els primers aldarulls. Josep Comaposada explica a
l’opuscle “La Revolución
de Barcelona” la indignació dels soldats, en veure les “empingorotadas señoras
que repartían escapularios y otras baratijas a los muchachos, no pocos de los
cuales los echaron al agua desde la cubierta del mismo vapor que había de
conducirlos a Melilla”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Guerra de l’Àfrica (“Lo tio Pep se’n va al Moro”) és on s’utilitzen per primer cop els gasos mostassa de manera bèlica, d’us comú a La Gran Guerra del 1914. Després van ser prohibits encara que s’han utlitzat medis més mortífers en qüestió radioactiva i d’explosió a la reste de conflictes bèlics, com el NAPALM, les “bombas racimo”, tancs amb propulsió nuclear que als er inutlitzats deixaven radiacions a Bòsnia per exemple, etc. SALUT I GRÀCIES JORDI´!!!