En el país del no passa mai rés ens trobem davant de tres eslabons d’una cadena que ens pot acabar d’esclavitzar gràcies a l’únic bé superior que dona sentit al Tripartit 2.0: mantenir-se en el poder. Han sacrificat el finançament, mentint deliberadament sobre els rendiments del nou model (Iceta avui reconeix que si no arriba a haver-hi
Convergència Democràtica de Catalunya de la ciutat de Barcelona demanava, a través del post del passat 28 de juny en aquest mateix bloc, la supressió de la recepció al Palauet Albèniz que es fa tradicionalment amb motiu de les Festes de la Mercè. En qualsevol cas, es demanava que el manteniment de l’esdeveniment s’havia de
Les opcions estratègiques, per la pròpia naturalesa del mot i del concepte, ni són volàtils ni s’articulen des de la conjunturalitat. Són opcions fermes i profundes. Tenen vocació de permanència. I si aquestes estratègies s’inspiren en una pretesa superioritat moral com és la que tenen les forces polítiques que es diuen d’esquerres, el resultat no pot
Ara que ERC està a punt de cometre la més gran de les traïcions al país amb l’acceptació d’un acord de finançament il.legal, després de la perpetrada aquesta setmana, sumant els seus vots als del PP per garantir una majoria espanyolista al Consell de Garanties Estatutàries durant nou anys, cal denunciar un altre incompliment del
José Montilla acaba de declarar oberta la veda de la febre inauguradora. A un any vista de les eleccions al Parlament de Catalunya, comença l’espectacle. Ara toca inundar els mitjans de comunicació de les imatges inaugurals de desenes d’actes, la major part de les quals, sis anys després de l’etapa dels governs tripartits, corresponen a
En el meu post del passat 1 de maig em referia a l’habilitat del Tripartit 2.0 per deconstruir la bona obra de govern de CiU en el camp dels mitjans de l’antiga Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. Catalunya Ràdio perdia el primer lloc en el rànquing de les audiències en favor de RAC 1,
Per desgràcia pel país, Esquerra (ex ERC) camina a pas ferm en direcció al precipici. Víctima de la seva aposta estratègica pel Tripartit 2.0 i per arraconar CiU, continua desagnant-se dramàticament, en detriment dels seus interessos electorals, però també per al país en el seu conjunt. La direcció d’esquerra, amb el suport de la majoria de
El govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona, abans suportat pel tripartit i avui format pel PSC-PSOE i IC-V, continua demostrant amb fets, i no paraules, que és un govern d’esquerres i progressista. I s’encarreguen de recordar-nos-ho, any rera any, amb una política de despeses redistributiva i equitativa, com ho evidencien els pressupostos sumptuaris que destina, entre molts altres, amb
Dimecres passat, als dinars de la Tribuna de l’Ateneu Barcelonès, vam tenir ocasió de gaudir del Xavier Trias més autèntic i genuí, magistralment presentat pel Josep Cuní. I dijous, a l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas, va oferir-nos un lúcid anàlisi i un balanç crític de la primera part del mandat de l’alcalde Hereu
La mort de Vicenç Ferrer, per esperada, no ha deixat de colpir-nos profundament. La seva bondat, la magnitud de la seva obra i el seu compromís amb els autèntics pàries de la terra, el situen en una dimensió ètica difícilment assumible en els nostres temps. Uns temps marcats per l’individualisme, l’egocentrisme, l’enveja, la insolidaritat, la maximització
El final del Tripartit és a tocar. Ha començat el compte enrera. El resultat de les eleccions al Parlament Europeu, les batusses entre la cúpula del PSC-PSOE i ZP, l’anunciat fracàs del finançament de la Generalitat de Catalunya, la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la crisi econòmica que ens atenalla i la manca de
Han passat quatre dies des de la celebració de les eleccions al Parlament Europeu, temps suficient per poder analitzar, en fred, que ens ha passat. Dels resultats obtinguts per les diferents candidatures, de les reaccions dels partits polítics, de la valoració dels mitjans de comunicació i de les possibles conseqüències dels resultats sobre la política interna dels
A sis dies de les eleccions al Parlament Europeu cada vegada es veu més clara quina és l’estratègia de l’espanyolisme del PSOE i el PP: cal coordinar-se per consagrar el bipartidisme a l’Estat i a Europa. A les Corts de l’Estat fa anys que la practiquen: pactes anti terroristes, pactes per la Justícia, pactes anti autonòmics,
La bogeria col.lectiva provocada per les victòries èpiques de l’equip de futbol del Barça, la campanya electoral de les eleccions al Parlament Europeu i l’estil governamental del socialisme català i espanyol ens ensenyen, per contrast, les dues cares d’una mateixa moneda: els valors del treball, l’esforç, la lleialtat i el bon patriotisme que defineix el
La capacitat dels catalans per entomar insults i humiliacions sembla no tenir aturador. L’actualitat política i econòmica ens aporta, cada dia, nous episodis que no fan més que confirmar que d’aquest Estat no en podem esperar rés més que maltracte i menyspreu. De nou, ZP ha anunciat (la seva paraula té un valor proper a