La capacitat dels catalans per entomar insults i humiliacions sembla no tenir aturador. L’actualitat política i econòmica ens aporta, cada dia, nous episodis que no fan més que confirmar que d’aquest Estat no en podem esperar rés més que maltracte i menyspreu. De nou, ZP ha anunciat (la seva paraula té un valor proper a zero, però no deixa de ser políticament rellevant, i més en moments de greu crisi econòmica) que Andalusia serà el futur motor econòmic d’Espanya gràcies a la Llei d’Economia Sostenible que aprovarà el govern central, i que serà aplicada a aquesta comunitat autònoma a través d’inversions multimilionàries els propers anys.
Mentre CiU i ERC es dediquen aquests dies a anunciar compromisos electorals ben lloables, com a treballar perquè la Unió Europea fixi uns topalls a la solidaritat interterritorial a nivell comunitari d’entre el 4 i el 5% del PIB, en front del dèficit fiscal actual del 10%, el mentider ZP ens anuncia que a part de pagar-li milions d’euros a Andalusia en concepte de deute històric, a partir d’ara aquesta comunitat autònoma podrà lligar els gossos amb llonganisses gràcies al mannà de les inversions de l’estat en concepte de territori graciosament escollit per posar en marxa la Llei de l’Economia Sostenible. El paradigma del nou model econòmic sostenible del segle XXI, anunciat als EUA per Obama, tindrà la seva rèplica hispànica al graner andalús dels vots socialistes. Es un insult que un territori que fa dècades que progressa gràcies al PER, als Fons estructurals comunitaris, a les subvencions dels governs socialistes, i gràcies a una part rellevant del dèficit fiscal de Catalunya amb l’estat, ara hagi de ser premiat amb aquesta loteria. Esperem que al menys deixin de percebre fons de solidaritat i altres prebendes que són un insult a la intel.ligència i als països, com Catalunya i les Illes Balears, que ens empobrim a marxes forçades. Una altra raó, de pés, per baixar d’aquest tren que es diu Espanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La majoria seguiran vivint de gorra amb el tema aquell de les PER i les peonades i l’anar fent. Si mai els munten quatre fàbriques haurem de baixar nosaltres a treballar-hi.