1tal JORDI GERONÈS

Quan enfilo l’agulla per començar aquest escrit, vivim en plena ressaca preparant el que aviat ha de venir. Després del Concert per la Llibertat en un Camp Nou amb 90.000 persones i la foto per al món del mosaic FREEDOM FOR CATALONIA 2014, uns 800 veïns de Cardedeu es van agafar les mans l’endemà per assajar el que se suposa que ha de ser un dels passos definitius per rematar el procés històric que vivim. I vam hissar una senyera estelada per celebrar que esgarrapem el somni i que no el volem deixar escapar a cap preu.

Emulant la Via Bàltica de 1989, l’Onze de Setembre de 2013 la Via Catalana unirà la Jonquera i Ulldecona per la costa, amb les mans obertes a banda i banda per si els germans de nord i sud s’hi volen agafar. No sé de qui ha estat la genial pensada, però adaptar la gesta al cas català pot ser realment gran: si mirem les imatges del que van fer Estònia, Letònia i Lituània, veurem que posen la pell de gallina i ens demostren que no fa tant (no fa tant!!) el seu anhel va esdevenir realitat. Sense internet, sense xarxes socials i en molt pitjors condicions, perquè les garanties de la Unió Soviètica a finals de la Guerra Freda no eren ben bé les mateixes que les de la Unió Europea d’ara…

Reconstruir un Estat és una qüestió d’Estat. I a la majoria d’estats, els dirigents i seguidors de tendències vàries es posen d’acord pel bé comú. I com que la independència ha de ser el nostre punt de partida (no el final), després ja dibuixarem amb les urnes el futur immediat que volem. Ara, el vent bufa de cara i cauen els murs de l’imperi per deixadesa i supèrbia. Empenyem-los entre tots i no em digueu que sóc un somniador: sé que no estic sol.

(Publicat El NAS núm. 129 – juliol 2013 i a www.elnasdecardedeu.cat )

_{http://www.elnasdecardedeu.cat/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=28&Itemid=130}