1tal JORDI GERONÈS

Ara, de nou, la llengua. Amb el Decret Llei del Trilingüisme (sic), el govern de José Ramón Bauzá dinamita la normalització de la llengua catalana a les illes i demostra que l’espanyolisme és poc original i reincideix periòdicament.

Malgrat l’oposició de més del 80% de les famílies segons l’enquesta de la mateixa Conselleria d’Educació i Cultura (inclosos, doncs, molts dels votants del PP), el model lingüístic escolar ha estat disfressat de plurilingüe amb l’única intenció de reduir el nombre d’hores d’ensenyament en català. I no només això: el poc que s’ensenyarà, serà seguint un model lingüístic a imatge i semblança “del que van aprendre es nostros pares i padrins”, en paraules del President. És a dir: un català molt apte per a situacions familiars, però poc adequat per a situacions serioses, de cultura i prestigi. Un català (un menorquí, un mallorquí, un eivissenc, un formenterenc…) que els pares i padrins (o “pradins”) van aprendre durant el franquisme: un període que, com en José Ramón ja deu saber, va castigar tant com va poder l’ús públic de la nostra llengua, per dir-ho suaument. La llengua, sense nom concret o amb tants noms com illes, arraconada al reducte folklòric. La llengua, d’estar per casa, desvertebrada del seu conjunt i abandonada en un futur proper per manca d’utilitat.

No ens oblidem, tampoc, del càstig que s’aplica als indígenes desobedients com els sediciosos directors de Maó, entossudits a no aplicar la vexatòria llei: suspensió de sou i feina. Sorprendria si fos una novetat, però la “Ley Moyano” (1857) d’Instrucció Pública ja preveia aquesta sanció als mestres reincidents en el “delicte” de voler ensenyar català. La “Ley Moyano”, Felip V i tants d’altres. El nacionalisme espanyol es repeteix en el càstig a l’enemic i en la voluntat de dividir per vèncer. Sempre, això sí, amb la inestimable ajuda de botiflers autòctons amb ganes de complaure l’amo de Madrid. És ben cert que, quan ens haguem deslliurat d’aquest llast inútil i siguem independents, ens sobrarà temps per construir en comptes d’anar repel·lint atacs a la cultura, a la intel·ligència i a la dignitat.

(Pròxima publicació a El NAS núm. 131 – octubre 2013 i a www.elnasdecardedeu.cat )

_{http://www.elnasdecardedeu.cat/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=28&Itemid=130}