1tal JORDI GERONÈS

És portàtil. No gasta electricitat. És totalment reciclable. I reutilitzable. I objecte de culte o de consum ràpid. Les universitats en parlen i la premsa n’anuncia les novetats en dossiers especialitzats.  És un negoci que mou milions, però sempre presenta problemes de rendibilitat: el fet de comptar amb tantes propietats compactades a un preu tan baix, es fa sospitós per als titellaires dels mercats globals. Amb ell, es pot entrar en un univers virtual sense connexió a la xarxa. No és una màquina del temps (de fet, no és una màquina), però en agafar-lo passeges desacomplexadament per passat, present i futur. No deixa de ser un recomanador efectivíssim de viatges low cost, perquè amb deu o vint euros com a màxim pots fer unes quantes voltes al món… Us imagineu, tot això, sense dur el carnet a la boca i sense necessitat de targeta de crèdit?

L’objecte en qüestió és un llibre. Sí, senyores i senyors, un llibre. És, sens dubte, un objecte perillós: n’hi ha que, amb el temps, prenen vida pròpia; i, fins i tot, han arribat a fer reviure el seu autor, mort fa dècades… o segles! Si l’agafem desprevingudament, ens pot captivar. I, si no vigilem, ens pot fer suplantar la identitat d’algun personatge que ves a saber què pensa i com és… Però el màxim perill és allò invisible que t’inocula a la sang. Una mena de virus lletrat que ens fa relacionar coses, lligar caps, veure-hi més enllà. Llegir massa comporta riscos insospitats per al poder de torn. Els ciutadans lletraferits acabaran contagiant la Pandèmia del Qüestionament, sempre tan sacsejadora i incòmoda.

Alerta, doncs, amb els llibres. Tots aquests “perills” no són res comparats amb el preu que et fan pagar: volen temps, viuen del nostre temps personal, matèria molt i molt escassa. Si no en tenim, ens queda el consol de deixar-lo allà al prestatge, provocador, sense pressa. Ell sabrà, atemporal com és, que un dia o altre acabarem tastant la flaire de les seves pàgines i caient, sense remei, a la seva trampa implacable.