El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Aquest any que celebrem el vuit-cents aniversari del naixement del Rei en Jaume, fet que ja vaig fer-ne una petita ressenya en la data del seu naixement hi ha un altra fet que pot ser interessant de conèixer i que fa referència a aquest fet.
El Gran compositor Robert Gerhard el 1932 va compondre una cantata amb el títol L’Alta Naixença del Rei en Jaume basada en el poema de Josep Carner, aquest poema ens conta els esdeveniments que varen envoltar la “miraculosa” concepció del Rei Jaume I el Conqueridor el 1208. La història real, narrada en les Cròniques de Bernat Desclot (cap. 1283), de Ramon Muntaner (1265 -1336) i en el Llibre dels fets del mateix Jaume I, fa referència a la senyoria de Montpeller, barrejada en les baralles feudals entre catalans i occitans a finals del segle XII i principis de XIII . Els consellers de la ciutat de Montpeller havien aconseguit que la seva Senyora, Maria de Montpeller, es casés amb Pere II, rei d’Aragó i Comte de Montpeller , amb l’esperança de tenir d’aquesta manera un hereu de sang reial. El Seu pla, però, va trontollar quan Pere, el tercer marit de Maria – després de la mort del primer i d’haver-se divorciat del segon – va iniciar també el procés per obtenir el divorci d’ella. Tanmateix els Consellers, comptant amb la complicitat de la reina, van aprofitar una de les aventures nocturnes del rei perquè fos ella , encara la seva esposa, qui substituís l’amiga i així es pogués dur a terme la concepció de l’Infant, el futur rei Jaume I el Conqueridor. (continua….)
El director Edmon Colomer explica, la finíssima ironia que es desprèn del text de Carner troba la seva rèplica en la subtil concepció temàtica de Gerhard. L’Edat Mitjana i el Renaixement hi apareixen a través dels seus símbols, les seves estructures formals i la seva música litúrgica i popular. La Follia, centre neuràlgic de tota l’obra, il·lustra obertament el procés emocional que condueix al punt culminant de l’acte sexual. Edmon Colomer segueix fent una descripció musical del l’obra.
També ens parla d’aquesta obra el compositor Joaquim Homs i únic deixeble de Robert Gerhard, que la descriu com una obra d’estructura simètrica en torn de la part central (Follia). S’exposen dos llenguatges musicals que coexisteixen en tota la partitura; la monodia modal de caràcter popular i la línea melòdica totalment emancipada de la tonalitat clàssica. Cadascun és utilitzat en forma serial i en algunes parts del final coexisteixen plenament.
És molt important veure com el 1932 amb la Generalitat recuperada hi havia l’interès de construir un imaginari col·lectiu, que ja havia començat amb la renaixença. Molt em temo que avui no hi ha interès en construir aquest imaginari i ens el construeixen de fora estant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bér, això de celebrem és un dir, perquè ni la Genialitat de Cagaluña, ni el Parlamento del jardinero Catalán, ni el Ayuntamiento de la Ciudad de Ferias y Congresos del Sr. Heredero, n’han volgut saber res. De fet no han volgut organitzar cap cerimònia ni cap festa, ni cap celebració. psoE i ERc no volen que quedi cap record del que fou Catalunya.