El Rei de l’Aragona UK era rei de Catalunya perquè era el Comte de Barcelona. Igual li passa ara al rei d’una hipotètica monarquia tradicional d’Espanya.
1ª final Athlètic Club de Bilbau – FC Barcelona. Nacionalitats, pobles i nacionalismes evidents i declarats. No hi va haver guerra nacional. Va ser una final esportiva. Les cridòries maleducades cap al Rei ni pmpediren que fos una festa binacionalista basca i catalana, i esportiva.
2ª final l’any següent: Reial Madrid CF – FC Barcelona .- No podia ser el mateix. Ja no fou una festa esportiva, ni al camp ni a la grada. L’quip barcí no estava preparat per una situació així, anant amb un lliri a la mà. Com podria ser que sent la majoria de la selecció hispànica campiona d’europa i del món, tinguessin espanya en contra i haguessin de lluitar contra Espanya ? Recordeu que els jugadors del Madrid tenien carta blanca i varen sortir a ataumegar els nostres impunememnt ?.
3ª la del 2014.- Altre cop matx esportiu i final entre l’Espanya catalana i l’Espanya espanyola, colonial, del règim espanyol i de l’Espanya estat de Castella ( en suma l’Espanya històrica, natural, democràtica i constitucional contra, en front / de l’Espanya inconstitucional ).
Visca el FC Barcelona / visca els seus jugadors / lluitadors / guerrers / encara que perdin. Tan sols els demanem que lluitin amb fe i amb força, al màxim, per guanyar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!