JORDI CARRERA for NuCCs

Això va per al barcelonisme i tabé per als jugadors i entrenadors 2011-2012. 

*Als esport s’hi juga a guanyar. Es guanya si es pot. Sempre es pot perdre. Son onze contra onze  més els entrenadors.  Recordeu Numància, Villareal, Hèrcules.  No es una obligació guanyar; l’obligació es cuidar-se estar en forma, fer equip, lluitar, i aprendre’n,

*I l’obligació del seguidors de l’equip  animar-los  sempre, dur-los endavant, tant si gaunyen com si no, i si no els surt be, més.

*Els partits duren 90 minuts més els descomptes.
                  Recordeu les lliçons de Santander  ?

*A la Copa d’Europa moltes vegades els resultats canvien al darer moment, tot i semblar cantats. Ho veiem cada any.

* A la Lliga i a la Copa  també hi ha resultats i títols ,de campions, del darrer moment: victòria del Tenerife, penal marrat per Juckics a la Corunya, de vegades hi ha títols de casualitat. Tant o més merescuts que pel segon però que podia haver set al revés.

*Les remuntades tenen gust de victòria i a qui se li escapa el partit que donava per fet li dol.

Aquestes de la Reial Societat  i del Milan

*La Real ens va superar amb una tàctica  de pressió i a l’atac a barraca sense por  com el Madrid de Mourinho va intentar amb joc brut però mala resistència. La Real ho ha fet amb joc atlètic, fort i dur però net. Deu ser la tàctica bona per vèncer el Barça actual.

* No es la primera vegada ni serà la darrera. La manera de derrrotar el GC Barcelona  quan es molt bò i quasi sempre sempre guanya, es  l’adul.lació, dir que son les millors del món, … tor esperant el dia que perden o no ho fan bé  o tant bé per dir son dolents i declarar  la guerra esperada i desitjada. Molta gent de l’entorn que viu del FC Barcelona  també voldria que perdès i esperen. Passava abans i passa ara.

*La guerra nacional espanyola es contínua.  No la podem defugir però l’hem de jugar bé, units i amb far play. El dia de la final de la Xammpions amb el Manchester, era futbol i res més. Era futbol i Catalunya; era esport . En canvi en les eliminatòries i finals i lluites Madrid Barcelona  el rerafons  dominant no es l’esport  sinó  Castella – Catalunya. Més que un partit. Els Barcelona –  Madrid retraten Espanya per bé ( nacionalitats ) i per mal ( totalitarisme ).   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!