JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
Reforma de l’Estatut dels Treballadors.- Règim nou, i règim vell a extingir, dels fixos anteriors.- Pacte econòmic polític i social de Crisi: reduccions parcials del temps de treball i salaris. NO enviar la gent a l’atur.
1.- Règim nou, de contracte indefinit o continuat , i règim vell a extingir per als fixos anteriors.
2.- Pacte econòmic, polític i social de Crisi:
Els EROs: Tan sols reduccions parcials del temps de treball de salaris. NO enviar la gent a l’atur. Temporals o definitives en casos tipificats. Per a empreses o administracions públiques que ho hagin de fer per viabilitat econòmica, o per assolir marges de renovació de personal, competitivitat i productivitat, sense expulsar la gent antiga.
Com que no es va fer bé s’haurà de fer ara. Però a més de l’Economia i ha d’haver la voluntat compartida de NO ENVIAR LA GENT A L’ATUR.
”
Hem de pagar els nostres deutes i els nostres pecats. Espanya, Catalunya, el regne de València, com totes les nacions, han de pagar els seus deutes, han de devaluar i reduir les rendes i nivell de vida, han de reduir el dèficit públic i la despesa pública supèrflua i no necessària i no preferents.
Tots hem de pagar els abusos i els malgoverns, però ha de ser de forma proporcionada i equitativa, ha de tenir en compte les responsabilitats per autoria de la Crisi, i hi ha d’haver solidaritat nacional i no discriminació nacional. No es pot enviar la gent a l’atur i a la misèria, per sota de les possibilitats de subsistència. Si la devaluació es general serà ben acceptada i compresa.
1.- Respectar el règim vell per als treballadors fixos, a extingir i crear un règim nou 2010 per a tota la resta. Conservació dels drets adquirits consolidats dels treballadors laborals amb contractes indefinits. Els tractes son llei. Han treballat una vida per l’empresa i no poden ser llançats al carrer. No hi ha acomiadament lliure. La quantia de les indemnitzacions per acomiadament improcedent d’aquests treballadors no poden ser rebaixades ni per llei ni per negociació col·lectiva. Moltes vegades son les empreses i els altres el que han treballat per a ells. Guardar els drets dels contractes del règim vell per a tots els treballadors que fins al dia anterior a la reforma siguin fixs de plantilla.
2.- Declarar prorrogats per llei, a sine die, tots els contractes temporals existents o que es puguin contractar a partir d’ara. No podran quedar fixs segons el règim vell llevat que ho contractin empresa i treballador. No hi haurà aquests risc. Això de convertir-los en fixs no ho podran fer ni les administracions públiques, ni les caixes d’estalvis, ni la banca, ni les empreses dels sector públic o de concessionàries, ni les grans companyies que estan regides per la tecnoestructura d’executius i dirigents que no es juguen els seus diners. Després passaran a ser contractats temporals o indefinits de règim nou.
3.- Crear un règim laboral nou de 2010 caracteritzat per ser un contracte laboral general indefinit a jornada plena o per hores fins un màxim de 40 hores setmanals. No es un contracte fix. Es pot rescindir amb indemnització per fi de contracte fixada per llei. Els contractes temporals preexistents es poden transformar en regim nou i així passen a ser indefinits de règim nou. La indemnització per fi de contracte temporal o per rescissió del contracte de règim nou seria molt inferior ( un 50% menys ? ) a les dels treballador de règim vell.
Els contractes temporals serien tan sols els d’obra i servei determinat, els d’aprenentatge i formació, els de temporada, i els de substitució, que podrien ser indefinits discontinus.
4.- La devaluació s’ha de fer contra els acomiadaments de fixos en massa, i establint un sistema general d’EROs, de reducció proporcional de jornada i retribucions per les causes admeses per l’Estatut dels Treballadors, amb marge empresarial permanent per a substitució de personal per gent preparada per cobrir necessitats tècniques i d’oficis, d’augment de jornada per productivitat, etc EROS aplicables al regim vell i al règim nou. Per fer-ho gràfic, hom podria pensar: 75% de jornada completa a jornal base actual i fins a un 25% de marge de nova contractació de substitució per necessitats tècniques i preparació professional, o per a augment de jornades per raons de productivitat, flexibilitat d’horaris, etc. No fer reduccions de plantilla ni jubilacions anticipades amb costs i pensions a càrrec de la Seguretat Social. No enviar la gent a l’atur ni permetre ni aprovar jubilacions anticipades, llevat que ho pagui tot l’empresa fins a una jubilació forçosa als 65 anys. Si l’empresa necessita personal nou per capacitació tècnica en pot contractar si no en té, ( a règim nou ), i si el té pot ampliar la jornada als treballadors de plantilla que compleixin les condicions de capacitació i formació adequada per a les necessitats productives.
Aprovar un ERO general mínim del 10% de jornada amb 10% de reducció de sou per situació de crisi com a aportació mínima de tots els treballadors espanyols inclosos els del sector públic, per pagar la devaluació i la reducció de capital d’Espanya que correspongui als treballadors.
5.- Edat de jubilació voluntària al 65 anys i forçosa al 70. Pensions contributives de la SS proporcionades als anys de treball i cotització al sistema mutual i a les mitjanes anuals de cotització de tota la vida laboral. Tothom tindrà pensió de la SS en funció d’anys de treball i cotitzacions reals. Els complements per a pensions mínimes o de subsistència serien a càrrec dels fons d’ajuts social i pensions generals no contributives finançades amb imposts generals .
( * com a mà d’obra més barata. **Que tinguin sentit econòmic i social i per a inversió social duradora, en colles o brigades extraordinàries, i de preparació professional per donar el salt la seva incorporació a empreses econòmiques. ).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!