a) Les “fàcils” reduccions generals.
* Reduir o congelar els salaris del personal del sector públic en un % general.
* No contractar més personal i no permetre contractar personal extern per a càrrecs de confiança.
( No entrem encara en la microeconomia administrativa i pressupost de bell nou, de base zero . )
La regla general ha de ser racionalització, necessitat evident, estalvi i eficiència.
b) Les difícils reduccions microadministratives que hauran de ser selectives.
* Reduir els horaris i els sous del personal de les administracions públiques amb excedents de personal, sense enviar gent a l’atur. EROs de reducció a temps parcial. No enviar gent a l’atur.
* Destituir i suprimir els càrrecs eventual o de confinaça. // Tan sols es podrien nomenar entre el personal de plantilla capacitat de les respectives administracions públiques, i fins a la fi del mandat, i sense efectes de promoció de actegoria i permanent futura.
* Renunciar i suprimir les oficines dels expresidents de la Generalitat i les retribucions, els llocs de treball, personal i despeses que comporten.
( El lloguer de l’oficina del President Montilla al Passeig de Gràcies sembla ser que costa 100.000,00 eus al més. No se quan deuen costar les dels altres ).
* Revisar els contractes de serveis i de subministraments existents i concessions. Que les contractacions futures hagin de ser segons criteris d’economia, competència, necessitat del servei, …. Aquí hi podria haver molta intransparència i mala “economia” a base de petites o no tan petites possibilitats d’estalvi o de reducció de costs dels serveis.
……….
Fotografia: Sr. Enric Prat de la Riba, President de la Mancomunitat de Catalunya, exemple de bon polític i bon governant.
*Les bonificacions sobre les taxes per serveis han de ser per pura necessitat socials i proporcionades a la situació.
*Tornar les festes majors i la vida social a la societat civil. Els ajuntament que hi posin les infrestructures, locals, etc
* Que els diners de les Diputacions per a foment local, s’adjudiquin als municipis que poden ser beneficiaris dels seus recursos, directament , segons població i extensió territorial a gestionar epr exemple, per a inveriosn i per serveis a la societat reglats, i a disposar quan els necessitin segons el propi planejament i necessitats.
* Conveni amb Ryanair ? Hauria de ser un contracte de lloguer del servei d’una cia aèria, no cal tenir-ne una de pròpia, per fer un servei, amb objectius i retribució per rendiments, si el monopoli d’AENA ho permet , i no una subvenció a fons perdut. Un contracte en lliure competència que es pot fer amb la companyia que resulti guanyadora del concurs, per a cada aeroport i sense monopoli.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!