QUI ÉS LA CRISI ? Potser caldria parlar de la Crisi Subjecte, autors, i dels efectes i resultats de la crisi econòmica o antieconòmica que han causat.
La Crisis té un subjecte; i un objecte: la natura,l’economia, la propietat i la riquesa del món, dels pobles, de les nacions, de les persones, de les famílies. I uns efectes econòmics, nacionals, socials i internacionals. El més important per veure’ls i per solucionar-ho es tornar al Dret, a la Democràcia
i a la Microeconomia, deixarr lliure i no matar la microeconomia.
Si mirem que han fet tot aquest temps els que manen per solucionar el desastre creat podrim dir que la Crisi s’ha salvat i continua al poder. Els perjudicats i els penjats, els infeliços que varen picar per por, per necessitat, o que per desesper es varen posar la manta al cap, i varen fer tard o no els ha anat bé que es facin fotre ! Que tronin a començar ?
El Papa de l’Església Catòlica va denunciar la cobdícia humana com a causa. Deu ser un dels pecats capitals. Tothom llevat les pesones molt honrades i justes la porten a l’ànima. Es com dir qui no roba es perquè no pot. I tothom no ho faria pas.
En els temps actuals tothom es dependent de la Política, de l’estat,. de les lleis i normes que estableix, que fa o que desfà, que millora o que empitjora. La legislació urbanística, de contractació pública, d’opcions públiques d’adquisició d’accions, de fusions i concentracions d’empreses, de desgravacions fiscals, les línies de subvencions, el repartiment dels ingressos públics, etc les acorden els Parlaments i els Governs. I son els governs de qualsevol ordre qui les aplica.
A Espanya, la Crisi subjecte es financera-borsària, financera-constructora, política i urbanística ( que es política ) amb autorització i creació d’una imensitat de sòl urbanitable i urbà i impuls de la borsa de l’habitatge que no podia solucionar el rpoblema de l’habitatge, i de contractació monopolística d’estat de les obres públiques. Era xauxa ! Espanya es una país malgastador. Parlen de com distribuir i repartir els ingressos i no parlen mai d’estalviar o de limitar i reduir les despeses, i d’establir priotitats de despesa i de fer uns pressupost de base zero, i d’afavorir la bona gestió. Segurament durant tots aquests anys, l’únic govern que se salva es el de la CA d’Euskadi. Governs malgastadors i inflacionaris i que aparien el camí per fer possible allò que els alts interessos volen.
Tot això ha dut a una descomunal explotació i endeutament del poble, del país i de l’economia i a fer una generació d’esclaus de les hipoteques d’uns pisos que no valen de bon troç el que en varen pagar.
La Crisi efecte no la causen les Caixes sinó els que se n’han apoderat per via política i les manaven ( feudalisme polític ) i com a buròcrats treballaven amb els diners i estalvis dell poble i del país. Tampoc no la causen la Indústria o l’Agricultura o l’oferta de serveis; ni les Caixes d’Estalvi o les Mútues pel fet d’existir.
Nota.- Aquest de la fotografia es en Ramon Tremosa, un diputat europeu de Catalunya i d’Espanya que fou presentat per CiU-PNB com a cap de llista. Es un dels pocs polítics nous, que no ha estat implicat en les causes de la crisi. Que sàpiga i entengui que ell es diputat del poble i no es deu als partit que feren la coalicció. El poso aquí perquè entèn d’Economia, d’Espanya i d’Europa i perquè es un polític nou i net, no rersponsable del passat.
Això no vol dir que no n’hi puga haver molts d’altres d’honorables però penso que n’hi ha molts més que son gent tacada per la Crisi com a mínim per sotmissió i complicitat, o perquè son llisteros i no diputats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!