Grècia, hauria de fer suspensió de pagaments i no jugar temeràriament a la borsa. Però cal disseccionar i separar les coses i no posar tothom en el mateix sac. Qui hauria de fer suspensió de pagaments es l’Estat Grec i no pas els particulars i empreses privades.L’Estat es el sector públic i no pas el país, el poble o el món privat. Podria passar que hi hagués administracions públiques municipals o regionals que en quedessisn fora, en ser solvents i no estar en aquesta situació. Als particulars ja els passa si van malament.
La suspensió de pagaments de l’Estat Grec comportaria per un costat concurs de creditors sobre l’Estat Grec i per l’altre reducció “de capital”, de despesa, de jornals i sous de personal, de càrrecs i de serveis públics governatius, parlamentaris, governatius, militars i de despeses generals, fòrums i costs voluntaris o opcionals. Treballar, pagar imposts i estalviar.
La reducció de personal no hauria de ser enviar gent a l’atur sinó fent reduccions proporcionals de jornada i de sous. I les reduccions haurien de ser progressives en el seu percentantge de jornada en relació al sou base de subsistència familiar i a la responsabilitat en la generació de la crisi. En principi com més amunt més % de reducció.
Potser comportaria vendre inversions i serveis públics com ara la companyia de línies aèries, aeroports, ferrocarrils o fer-ne concessions. Els serveis d’aviació aniran millor amb companyies de lliure mercat en lliure mercat. Potser s’hauran de vendre illes com va dir algú, a inversos privats sense predre’n la sobirania. Rússia en vengué Alasca i França la possessió de la Luoisiana, la conca del Mississipí, sobirania inclosa, per pagar deute públic; Espanya també es vengué possessions( Florida ).
El poble grec sencer i els particulars també en pagaran les conseqüències del malgovern que han tingut – que han escollit – pagant més imposts relatius, però el sector més afectat per la devaluació grega i el pla d’austeritat ha de ser el públic, l’empresa Estat grec. Per un altre costat l’Economia grega podrà començar a ser més competitiva, pagarà deute públic però començarà a a tenirt un estat menys car.
Els adquirents de deute públic grec, que s’aguantin. Qui hagi invertit en Grècia que aguanti i ajudi Grècia a sortir-se’n econòmicament. El deute de Grècia seria el nominal contractats al tipus contractat i no el que valguin els títols a la borsa. Els creditors, si no ajuden hi perdran tots. I Grècia no perdrà la sobirania. La suspensió de pagaments seria un corralito per als inversos en deute públic grec ?
Es un atreviment pensar i opinar sense dominar prou aquests temes però noto que finalment els comptes clars, i les regles clàssiques del mercantilisme i dels pressuposts públics son el que ajuden a entendre les coses i com cercar solucions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!