La proposició de llei de Delcració d’Independència presentada pels diputats de Solidaritat Catalana per la Independència que avui ha estat tombada pel Parlament en haver deixat prosperar les esmenes a la totalitat dels partits PSC-PSOE, PP i C’s que han votat en bloc les tres vegades. CiU i ICV s’han abstingut i no hi han volgut formular esmenes. M’agradarà llegir les raons de CiU per no haver-la deixat prosperar i les raons dels partits que han formulat esmenes a la totalitat que els altres han deixat aprovar.
Tanmateix es la primera vegada que un projecte de llei de declaració d’Independència de Cat es debat en el Parlament de Catalunya des de la Guerra de Successió.
Uns i altres son catalans. Ni uns ni altres no son enemics de Catalunya. La processó va per dins de tot el nostre poble. Catalunya, Unió, Dret i Democràcia. Si ho fem bé la Democràcia Catalana canviarà d’opcions i la independència arribarà sola perquè els pobles som com l’aigua.
Penso que la declaració d’independència si no arriba sola, decidida pels fets de la vida i que no ens han deixat altra sortida i que facin decantar la majoria del Parlament no seria de veritat. No pot ser un acte com la proclamació de la República Catalana del Sr. Francesc Macià 1931 el resultat de la qual fou la Constitució de la II República i l’Estatut de 1932, o com la radical d’esquerres del President Companys el 1934.
El què, el com i el quan que ha dit CiU val si es de veritat.
Potser el contenciós del finançament i l’autonomia nacional veritable ens hi portarà, o a una altra solució a l’esbiaix com ara la separació de corones i regnes i el concert fiscal per a totohom.
Text de la proposició de llei:
http://declaracioindependencia.cat/misc/Llei_de_Declaracio_Independencia.pdf
Discurs del diputat Antoni Strúbell que l’ha presentat i n’ha demanat l’aprovació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!