JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

19 de novembre de 2013
L'Aparició de Catalunya al Món.- Independència
0 comentaris

Les quatre columnes de la Independència de Catalunya ja existeixen però tan sols en fem servir una.

Les quatre columnes de la Independència de Catalunya ja existeixen però tan sols en fem servir una.

Em queixo  de no fer valdre  el dret  d’haver set estat i de ser regnes sobirans, i d’haver  construït  una corona o unió comuna. De  renunciar a una part  essencial de la nostra herència,  de la nostra història. Els regnes de Borrell II, de Ramon Berenguer IV i de  Jaume I.  I després fins a Ferran II; i al final dels Àustries i  la conquesta per Castella acabada el 1714 i la instauració del Regne d’Espanya, l’ Espanya estat de Castella  de Felip V .

Em queixo de no saber fer valdre la Constitució de 1978  i la traïció, negació i inconstitucionalitat ,  i l’impediment  dels ideals, propòsits, motivacions i pactes declarats i expressos d’aquesta, per part dels partits espanyols i del seu règim.   Ja la varen votar en fals,  de mentida.

( Espanyol no vol dir castellà ni andalús ni cap altra nacionalitat i regió hsitòrica. A la Constitució no existeix la nacionalitat espanyola.. )

Gaudeixo de la victòria que suposa haver  assolit entre tots la unió i confiança necessàries per  fer una majoria favorable al dret a decidir, d’autodeterminació de Catalunya i  a reclamar la realització del referèndum, i a la Independència; de ser nacionalitats institucionalitzades, de ser una llengua de tots, salvada i reconeguda.

Gaudeixo de ser un poble, una societat i una Amèrica hispànica i europea amb els indis vells i nous units per la Llibertat i l’Economia del seu país i la Democràcia, orgullosos de ser catalans. Els immigrats, els nous pobladors , varen fer les independèncuieas americanes en relació a les metròpolis. Aqui la farem tots en relació amb la potència conqueridora  i al seu règim. 

He parlat de vegades de les quatre potes de la Independència de Catalunya i de les quatre columnes la Independència de  la Corona d’Aragó UK, la unió comuna històrica dels regnes catalans – aragonesos / cataloccitans / d’Ibèria o d’Hispània.  Una taula de quatre potes, si en falla una  encara s’aguanta  però potser  no puga fer el fet amb tres, tindrà por, no serà prou forta i unànime. Una taula de tres potes;  si en falla una cau per terra. I deia, la quarta pota es la Constitució de 1978 de la Transició a la democràcia, les nacionalitats, les llengües, l’estat de dret. Les quatre columnes  ja existeixen però no les fem servir. Què potser no volem  la Llibertat ? Per què no les volem veure ni fer valdre ? Tenim por de la llibertat ? Tenim por de dur el Regne d’Espanya  per justúcia i guanyar ?

Segona pota.- Em queixo de no saber fer valdre la Constitució de 1978  i la traïció i impediment  dels seus ideals, propòsits, motivacions  i pactes declarats i expressos. De  renunciar i fins i tot de refusar i considerar enemiga un Constitució que proclama i institueix la Democràcia, l’estat de Dret, reconeix les nacionalitats  i les llengües espanyoles, d’institució d’un estat / pàtria comuna incomplerta mil per ú pel règim, i de l’obligació moral  i propòsit de solidaritat entre elles.  La Constitució conté el millor Estatut d’Autonomia que hem tingut  des de 1714, millor que el de 1932, millor que el de 1979 i millor que el de  2005-2006.  I no es tracta d’un estatut d’autonomia carregat de limitacions i contrautonomies sinó de la Constitució d‘Espanya aprovada i publicada. ( La de la I República, tant catalana també,  hauria set molt bona però no arribà a ser aprovada gràcies al cop d’estat personificat pel general Pavia. )

 

 La Constitució  es un pacte democràtic de dret i especialment nacional  entre nacionalitats. Preàmbul  de motivació,  art 2 i 3  contenen el pacte. Encara que  algunes parts del redactat resultant fossin imposades com a condició “sine quanon” de democràcia, no desnaturalitzaren  ni feren desapareixer la realitat reconeguda i el fonament plurinacional del nou estat  i no deixà de ser un pacte de nacionalitats, de pobles i de llengües.  ( Fou un pacte  que acceptava una hegemonia castellana  però que era l’inici d’una nova vida  dels pobles d’espanya …. i no el final de totes les esperances ).

L’art  2 conté una formula contracte de reconeixement de la diversitat nacional o de regnes, vida lliure en comú, autonomia i autogovern i estat comú que ja no pot ser l’Estat de Castella: (1) “indissoluble, unitat i indivisible i una “ però també  diu  (2 ) “ pàtria comuna”, ( estat comú ), (3 ) de “totes les nacionalitats i regions que la integren “ i a les quals ( preexistents ) reconeix  i dona (4) dret a l’autonomia i l’autogovern, i  proclama  a més el compromís ( 5 ) de dret i l’obligació  mútua de solidaritat entre elles.  


Cadascun del compromisos i  elements constituents  nacionals  obliguen  a totes les parts i  tots quatre son components essencials i constitutius de la Constitució  i tots ells tenen  dret i existència gràcies als altres.

 

Si una part  més parts o els partits polítics espanyols la varen signar en fals o després  durant 30 anys incompleixen la seva part  i per abús de govern i de majoria poden impedir i priven el compliment de la Constitució i la fan impossible en les seves finalitats, …..han trencat el pactes i han deslliurat les altres dels seus compromisos. 

 

El Comte Borrell II   va declarar la independència de Catalunya respecte de l’Imperi Franc  per incompliment del deure i dret de protecció i assistència.  Ara  per traïció i impediment  i impossibilitat força de part de la Constitució  podem demanar i exigir juridicament la Segona independència de Catalunya.

Quarta.- Gaudeixo de ser un poble, una societat i una Amèrica hispànica i europea amb els indis vells i nous units en Democràcia . Els nous pobladors vinguts de fora a qui deien manteniu-vos espanyols, recordeu on vareu néixer,  i no us feu mai catalans, en votar penseu on vareu neixer,  i en canvi se n’han fet, com els seus fills i ara som més que mai. Jo no parlo catalè però els meus fill si.

PD.- VEGEU  comentari anterior que acompanyava  d’allò essencial de la Constitució de 1978.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/233688

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!