JORDI CARRERA for NuCCs

Espanya  es un nom plurivalent, es un lloc i un conjunt de llocs,  estat i estats,  però espanyol  en el sentit polític  es unilateral i perseguidor, ausador i totalitari. Així ho sento i pateixo.

Encara que per a molta gent i per a les majories ser, sentir-se i dir-se “espanyol” es el súmum i més que Déu, per  aquesta persona  i entenc que  per als catalans i per les nacionalitats no castellanes es un insult, una ofensa, una agressió, una negació, una contradicció personal de la nostra identitat, naturalesa  i personalitat.

Per ser l’anticatalanitat, l’anticatalunya, es l’antiespanya.

De segida de la Transició de 1976-1977 i des del 1978, – que ja es nota en la Constitució -, el nacionalisme espanyol es l’espanya contra Espanya;  l’espanya contra la naturalesa  nacional  causa de l’estat de la Transició i Constitució.  ( Pàtria comuna de totes les nacionalitats  que la integren, llengues oficials, democràcia, estat de Dret, drets  dels pobles d’Espanya, autogovern de nacionalitats i regions preexistents, …  ) Tot això es impossible i una quimera sota l’ègida del nacionalisme espanyol i del règim  espanyol.  Es una vergonya per a Castella que la facin servir  contra  Dret i contra nacionalitats.

Es una necessitat per a nosaltres  i per a la democràcia separar els conceptes “espanyol” i “castellà”.

Espanyol i català son incomptatibles, des de sempre.  

PD.- Espanya hauria de deixar de ser espanyola  i ser una  UK  – unió de regnes o estats units – contractual, voluntària i cooperativa.

L’única manera normal de ser espanyolista es la de ser del RCD Espanyol de Barcelona.  

PD.- Bé encara en trobo d’altres: 
*la gents  famílies qe porten el cognom “espanyol”  escrit com siga, com els Español  de l’Aran o de Barcelona.
* o el jugador tant gran de bàsquet grec Spanoulis  que deu ser un cas al revés del Greco i de ves a saber quan al seu avantàssat li digueren l’espanoulis .

Però espanyol es molt més que  la pretensió i imposició d’aquesta nova nacionalitat  de llengua castellana i assimilada a castella / castella gran /

Al marge de les llengues i de la història dels respectius regnes  i estats,  Català es sinònim de viure de treballar, produir, estalviar, comerciar, comptes clars, pagar el que comprem i gastem, …. i Espanyol  ho es d’ economia monopolista d’estat, – pública o provada – viure sense treballar, viure dels altres, subvencions,  treballar i administrar els diners dels altres,  i del nacional comunisme espanyol, ( falangista  de dretes o falangista d’esquerres ), com la LOFCA, etc.