JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

2 de juny de 2014
0 comentaris

L’abdicació del Rei .- La successió.- No pot ser tenir un rei indolent, vençut, esclau, ninot tòtil o part del règim espanyol.-

D’acord amb la naturalesa nacional d’Espanya i la Transició i amb Constitució a la mà, Joan Carles de Borbó s’han doblegat, s’ha donat per vençut i ha fracassat en  una qüestió essencial: Ha incomplert el seu paper en la Constitució de la democràcia de les nacionalitats. 

Ho ha anunciat el president del Govern i no el propi cap d’estat.

No pot ser un rei, servil, esclau, ninot, tòtil o part del règim espanyol. No pot ser un rei contra Dret,  contra la Constitució i contra les llengues i les nacionalitats i contra la Democràcia.

Restauració i separació de corones  amb els seus corresponents regnes / estats en aplicació com a primer pas i execució  de la disposició derogatòria 4ª per anual.lar els decrets de nova planta i restaurar la Corona catalana aragonesa en totes les seves institucions comunes i regnes estats, en el marc de la democràcia de dret i principis i proposits de la Constitució de 1978.

Sense això no poden ser existents ni la monarquia tradicional, ni les antigues i pactades corones, ni el Comtat sobirà de Barcelona Principat de Catalunya, ni la corona d’Aragó, ni el títol del seu hereu Príncep de Girona. 

Foto presa de la vanguardia 03.06.14.-  Inicialment havia dit: “Fotografiat amb Felip V.- El darrer tort bel.ligerant que us han fet els del règim espanyol, Senyor Rei.” Catalunya, Aragó, València i Mallorca no som ni podem ser ?
PD.- Rectificació gustosa.-  No es de Felip V d’Anjou  sinó d’un fill de Carles III que va ser Felip I Borbó Parma de Nàpols ? 

Vaig recordar com els presidents del govern central Aznar i Zapatero s’hi varen retratar  davant d’un quadre de Felip V.

La Monarquia tradicional espanyola  seria la de les corones independents o la constitucional dels temps dels àustries. Un rei de corones independents i regnes amb rei comú, rei i a favor de cadascun dels pobles integrants, i d’un conjunt a la catalano-aragonesa ( Ramon Berenguer IV i Ramir II , i Jaume I ) o a la suïssa.

L’hereu  i successor es el princep Felip. Caldrà que a partir del seu poder d’estat arregli i faci arreglar tot això fet malament fins ara i recordi i apliqui allò que va 
dir en el seu discurs de Girona  quan li oferiren el titol i càrrec de Príncep de Girona ( aproximadament recordo quelcom  així: el pasat no es pot  canviar, però es pot lamentar i  corregir o esmenar ).

Quan vareu venir al Jòcs Olímpics i urbi et orbe  no heu ostentat mai el títol en igualtat amb els de Príncep d’Astúries i de Princep de Viana. Els viatges  a Girona i la Fundació  son coses amagades….i quasi privades ). 

( Potser aquell acte no val perquè no ha set ratificat per les institucions regides pel Règim. )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!