Catalunya ha pagat com un més, o més que proporcionalment, per les carreteres franques fetes pet tota Espanya, moltes de luxe, i aquí anem amb peatges històrics i sense N II autovia que tant sols arriba, malament i ja amb capacitat insuficient, fins a Barcelona.
Hem pagat i paguem doblat per carretres.
I l’injust i arbitrari sistema de finançament nacional comunista de les comunitats autònomes i d’inversions i dotació de serveis públics estatals bàsics, han dut a una Generalitat que no es podia endeutar més ni podia fer més inversions a, fent trampa i invents molt gravosos i antieconòmics, a fer que les necessaries noves carreteres de Catalunya, i altres inversions com la presó de Figueres, fossin convertides en despesa corrent i es construïssin mitjantçant concessions a pagar, no pels usuaris sinó d’ús suposadament gratuït, que de fet es paguen durant 40 anys dels imposts i del presssupost generals de la Generalitat en forma de cànons. Aquests costs “corrents” no poden ser satisfets amb les participacions en els ingressos de l’estats ( LOFCA ) i cada anys creen dèficit.
Això que ha tret a la llum el Conseller d’Obres Públiques Sr Recoder no es pot entendre sense el dèficit fiscal i de serveis generals de l’estat que comumment
de n’ha dit espoli fiscal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!