JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

21 de gener de 2013
0 comentaris

Fita final d’una utòpica reforma restauradora de les espanyes històriques dintre de la Constitució de 1978.

No podem aturar ni renunciar al procès d’autodeterminació nacional iniciat. No podem deixar la decisió en mans de Castella, d’Espanya, del règim espanyol, … seria renunciar-hi.

Si proposen  reformes  perquè no  fan aquesta  que proposo que cabria en la Constitució de la Transició i de 1978 de les nacionalitats i llengües, democràcia, estat de dret  i estat comú ? 

A ) Les Corones i regnes integrants:   

1.- Corona de Catalunya i Aragó.

         Ferran II  de Barcelona i d’Aragó, el Catòlic.

     

2.- Corona de Castella i Lleó. 

          Isabel I Trastàmara, la Catòlica.

 

3.- Corona de Granada.

          Conquesta comuna.

 

4.- Corona de Nabarra.

           Incorporació feudal 1515.

 

 B )  Estat final resultant Constitució  després de la reforma per via política utòpica , i  d’esmenes per acció judicial acordada o catalana en desacord.

C )  Una via quasi impossible  però necessària per  definir i plantar la quarta  pota de la independència.

Foto.- Escut  dels Reis Catòlics abans de Nabarra.

Estats, comunitats, regnes principats i senyorius  i CA i províncies de cada  Corona.

 

 1.- Corona de Catalunya i Aragó.

                    1.-Principat de Catalunya – Comtat de  Barcelona                                                 

                     2.- Regne d’Aragó

                     3.- Regne de València

                     4.- Regne de Mallorca ( les Illes ).

                                                     

 2.- Corona de Castella i de Lleó.

  1.- Regne de Lleó, regne de les Astúries i regne de Galícia,

              i les seves conquestes, Extremadura.

  2.- Regne de Castella  

            Castella la vella, Castella la nova i Castella la novíssima  / Sevilla         

                                                                                  Andalusia Occicdental ).

   3.-  Regnes de Múrcia i d’Almeria.

   4.-. Senyoriu de Molina d’Aragó

   5.-  Ciutat port de Ceuta.

 

3.-  Corona de Granada.( regnes comuns d’ambdues corones  ).

                   1.-  Regne de Granada ( 1492 )

                   2.-  el Menceinat de les Canàries. ( 1.496 )

                   3.-  Ciutat i  illes i penyals de Melilla.  ( 1.497 )

 

4.-  La Corona de Nabarra.

   1.- el Regne de Nabarra  antic originari consolidat.  Nabarra Sud  i
        la CA província de la Rioja – Logronyo que n’era a l’origen.

                       2.- Euskadi, senyorius de Biskaia, Gipúzkoa i Araba.

B )  Estat final resultant després de la reforma per via política utòpica , i  d’esmenes per acció judicial acordada o catalana en desacord.

Separació i restauració de les corones i els seus estats  dintre de la Constitució de 1978 i de la Monarquia Tradicional.-

 

Part de les corones  i regnes  antics, de 1492  i posteriors que continuen sent Espanya. Amb els seus territoris, regnes, principats, estats i senyorius primigenis sense alteracions per conquestes. Amb les seves institucions i constitucions.

 

Amb les llengües nacionals pròpies com a llengua oficial i identificativa de l’estat. Els català llengua oficial de la Corona d’Aragó, i l’aragonès occidental, l’occità.

 

Amb els drets humans i fonamentals i caràcter d’estat liberals, socials, democràtics,de Dret, … que  reconeix i estableix la Constitució , ….

 

Amb dret d’autodeterminació nacional dels estats per canviar de Corona.

 

Els estats i les Corones els formaran províncies completes. Dret  racional i motivat d’autodeterminació democràtica de municipis, territoris, comarques veïns  per  canviar de província a una de veïna i al regne i corona veïna  fonamentat en raons històriques de nacionalitat o constitucionals.

 

Les Corones son nacionalitats històriques i comunitats autònomes de la Constitució de l’estat  ibèric UK amb autonomia i sobirania vital, territorial, patrimonial, cultural lingüística, financera, plena, banc central regulador com els estats independents, amb unes parts de sobirania confederada o federada tan en la constitució de la IUK com en la UE.  Internament poden ser federacions.


Totes les  Corones i les seves llengües i històries formaran part de la Comunitat d’estats iberoamericans, i del Consell d’Europa. Totes seran del  mercat comú ibèric i del mercat comú europeu . Cadascuna de les Corones formarà part de la Unió Europea i de les NU i altres organitzacions internacionals, amb la seva representació, llengua i vot. 

L’exèrcit i forces armades i els funcionaris i personals de les administracions públiques seran pròpies de cada Corona i  amb coordinació  de comandaments  en les estructures  de la IUK  de la UE i de la OTAN. Les llengües de l’exèrcit seran les nacionals pròpies oficials…..

 

Les províncies son administracions locals interiors i pròpies i competència pròpia de cada regne-estat  i de la Corona. Cada regne o corona les podrà canviar   i reorganitzar i denominar segons  els seus usos i costums. Igual passa amb els municipis i els àmbits de les col·lectivitats, entitats i administració local.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!