JORDI CARRERA for NuCCs

En alguns partits Helènio Herrera no feia jugar Kubala i en lloc seu hi posava Ribelles. Jo era barcista, kubalista i de tots els jugadors del Barcelona. Però Ribelles era de Lleida, com Gensana. Per suplir Kubala s’havia de tenir classe i ser figura. Al València va demostrar que ho era. 

La gent que el va veure jugar ens podria dir  com era, a quins jugadors d’abans o d’ara s’assemlava. 

Tinc dues anècdotes jovenils que me’l fan recodar sovint. Per altra part he fet servir  el nom “ribelles” com un nom comú per referi-me a algú que es un jugador complert, un fenòmen, un director de joc, d’un grau inferior als més grans però que efectivament és un fenòmen. Tan en els esports com en altres camps de la vida i de les professions. És un ribelles !

Fotos.- Per sort aquesta vegada he pogut trobar aquestes fotos seves. Aquest fotografia serà un gran recodatori. Gràcies a aquells que l’hagi guardat i publicat.  

Un dissabte a la tarda els interns del Col.legi varerm anar en grup al Tibidabo. Allà a la plaça, hi havia l’autocar dels jugadors del Barça.  S’hi concentraven.  Ja eren dins a punt de marxar. Hi vaig anar  demanant on era Ribelles, el volia veure  per demanar-li un autògraf. Em varen fer pujar i paaasr cap al mig del passadís. Alguns jugador  li deien  “Ribelles, un de Lleida”.(*)  Em va preguntar d’on era. Era assegut al costat de Luisito Suàrez i aquest també em va parlar amb català  i em va preguntar si m’agrada anar a caçar guatlles. 

En la mateixa època però més tard, Celdran, Coll i Ribelles varen ser convocats per a la selecció B per jugar un partit al Marroc. Al menjador a l’hora d’esmorzar uns compnays i amics em vafren fer una broma. Digueren que per la ràdio havien dit que l’avió on anaven havia caigut. Em vaig posar trist i quasibé em posava a plorar. Els altres se’n varen fotre.  Efectivament varen ser internacionals.

( Qui m’havia de dir que passats els anys  hauria de viure mitja vida a tiocar d’Anglès, el poble pedrera de futbolistes com Lluís Coll  o els germans Ribera de l’Espanyol. )

(*) En aquesix temps hi eren Enric Gensana i Enric Ribelles i de seguida  després foren els de Fuster i Torres. En l’actualitat ho han set Puyol i Bojan.  No voldria oblidar ningú.