JORDI CARRERA for NuCCs

Les competències de les comunitats autònomes son, o estatals,  o voluntàries, deia, però …. Més clar i contundent: Les competències de les comunitats autònomes son estatals i es financen amb els imposts generals de l’Estat. Per tant, les CA son Estat.

Totes les competències de les CA traspassades i atribuïdes i imposades per llei son estatals.

Les subvencions locals, llevat les ajudes de beneficència, son voluntàries i no pas obligatòries. Les bonificacions fiscals  locals son una altra cosa. Les subvencions públiques son voluntàries.

Totes les persones i les CA han de tenir el mateix dret de finançament suficient  per accedir en igualtat de condicions als serveis públics generals obligatoris  i tots s’han de finançar amb en els ingressos provinents dels imposts generals de l’Estat. Si en un lloc costen més han de rebre més.   

Totes les administracions centrals i autonòmiques son Estat.

Les competències  no son tan sols potestats. Alhora son obligacions de fer, de governar, de prestar serveis, de legislar, de gestió i de policia,  i dret de disposar dels recursos tributaris i financers necessaris, suficients, per poder pagar el personal, comprar els béns i serveis, per pagar els interessos i l’amortització del préstecs emprats per a les inversions.

Totes les competències transferides, traspassades, adjudicades o imposades per llei  o delegades a les comunitats autònomes,  a l’origen  totes eren i son estatals. Les competències estatals es dividiren  en les  parts autonòmiques i les parts del poder central. Tan sols en restaven al marge les competències locals.

En conseqüència els ingressos tributaris dels imposts estatals  ( i el pastís tributari estatal ) han de ser atribuïts a finançar de forma equitativa les despeses, serveis públics, subvencions i inversions  amb fons propis  de l’estat i de les comunitats autònomes.  

El pressupost de despeses dels Pressuposts generals  sumats – de les les 15 CA + 2 ciutats autònomes + les institucions centrals de l’estat  – han de  contenir crèdits suficients per poder pagar la totalitat de la despesa dels serveis  públics  vigents, establerts o fixats per les lleis i no poden deixar-los sense dotació sificient. I el pressupost d’ingresssos corrents  dels imposts generals de l’estat, parts cedides i no cedides,sumades, – descomptant-ne la part de la participació de les administracions locals en els ingressos de l’estat ( PIE ), – han de ser suficients per pagar el conjunt dels serveis publics i despeses  estatals del  conjunt de la LOFCA.

Durant anys, contravenint el Dret i el principis fonamentals de la Constitució i de l’autonomia nacional i regional, s’han aprovat  pressuposts generals de l’estat i pressuposts de les CA curts en crèdits per a les despeses  establertes i  inflats en les previsions dels rendiment dels ingressos.  Alhora els ajuntaments també  feien el mateix  o eren induïts a fer-ho per les previsions dels PGE.

A més d’això hi ha hagut la discriminació fiscal, de serveis, infreatructures i d’inversions entre comunitats  que han donat lloc a l’espoli fiscal  imposat en nom d’una  suposada i unilateral “solidaritat  nacional”.