JORDI CARRERA for NuCCs

Espanya 3. D’entrada, tres espanyes.  

1.- Nabarra – Euskadi,
2.- Catalunya, i
3.- La resta , una PP-PSOE molt gran i diversa, plurinacional encara.

El PP no ha augmentat pas gaire en vots. El PSOE s’ha ensorrat tot sol.

Aquesta passada legislatura  i des de molt abans, el  PSOE  feia  les  majories de govern gràcies als vots dels nacionalismes i regionalismes de les nacionalitats no castellanes. Abans dels 2008 i d’ara ja havia perdut  el món castellà i lleonès capital Madrid, més Galícia, Regne de València i Regne de Múrcia per molta majoria del PP. El PP ha tret la majoria absoluta per l’ensorrament del PSOE. Cal mirar l’abstenció de milions de votants socialistes.

El 2008 el candidat R Zapatero i les esquerres  amagaven i tapaven la Crisi, acusaven el PP i les dretes de voler destruir l’estat del benestar  i encara guanyaren, sense mereixer-ho i sense alternativa. Ara amb la Crisi galopant destapada i el cap cot d’un poble que  se sent culpable i còmplice amb l’estat de xauxa, i aclaparat per una Crisi espanyola  que també es europea en relació al món, ha guanyat la dreta, l’única alternativa de govern possible perquè no n’hi havia cap altra. ( Parlo de partits i no de solucions econòmiques i socials possibles  ).

Les esquerres  en lloc d’aturar i fer bé el que els altres feien o potser feien malament i complir la llei, pujaven a cavall de les institucions i sense sentit de l’Economia, augmentaren la despesa i les coses mal fetes i es posaren a impulsar la roda de la crisi. Todo por los votos, sembava. Els plans E municipals a diner regalat per l’estat en son un exemple.

Els tripartits catalans i el zapaterisme, el segon psoisme, son la mateixa onada i el mateix fracàs. Quan es parla dels tripartits s’acusa ERC i ICV, però el seu factor principal eren el PSC i el PSOE, el resident Montilla i el president Maragall, i en general el PSOE. Aquests son els principals responsables, inductors o impulsors de les lleis i de l’estatut  que semblen redactats i inspirats per  ICV, ells també eren “nacional comunisme” i ” catalanisme d’esquerres “.  Al PSOE no li importava gens el fracàs de Catalunya.