Car diràs la paraula justa [...] V.A.E.

No t'han parit per a dormir

21 de setembre de 2013
0 comentaris

Omnipotència apresa

Tot el meu suport a Carles Mateu Blay

És realment alarmant el que passa al País Valencià i que sembla que s’hagi convertit en una norma en comptes d’una excepció. Només cal que doneu un cop d’ull al llibre d’ Ignasi Bea ‘En cristiano!, policia i guàrdia civil contra la llengua”. Ho titllo d’alarmant perquè afecta (altre vegada) als drets democràtics que tenim els que parlem en un altre idioma que no és la de l’imperi, en aquest cas, el català. Des de Tallers per la Llengua parlem d’un concepte anomenat omnipotència apresa que ens serveix perfectament per mostrar l’autoritat, l’agressivitat i (moltes vegades) els aires de grandesa que es mostra quan un parlant creu que té un dret universal o natural (gairebé innat) a exigir l’ús de la seva llengua en qualsevol lloc i circumstància. Hi ha molts factors que intervenen a l’hora de demanar un canvi de llengua. La gran majoria de vegades ens passa i ens toca als catalanoparlants canviar a l’espanyol perquè ens comenten que no ens entenen o a vegades som nosaltres que canviem en el famós terme de la defecció lingüística. Poquíssimes vegades, però, veureu a un catalanoparlant demanant que el seu interlocutor parli en català. Pobres, nosaltres, com faríem això?

El cas de Carles Mateu Blay té un punt diferencial amb el que comento. El conductor d’Almenara és humilitat i agredit per funcionaris de l’estat per haver parlat en valencià i per no haver canviat de llengua. Es tracta d’un cas flagrant de discriminació lingüística (encara que hi hagi qui ho vulgui vendre d’una altra manera). I el cas és alarmant perquè no es tracta d’una incomprensió per part dels agents de la guàrdia civil que entenen el valencià perfectament sinó per una omnipotència apresa que mostra el grau d’impunitat dels agents i l’odi cap a la llengua catalana. Ja ho deia anteriorment: autoritat, agressivitat i aires de grandesa.

I per acabar-ho d’arrodonir en Carles Mateu, que l’única cosa que va fer és mostrar-se assertiu amb la seva llengua i no deixar de parlar-la ja que és la seva llengua oficial i pròpia del territori, és, ara, el delinqüent. Personatge d’una obra kafkiana. El condemnen a sis mesos de presó per desobediència a l’autoritat! On són els drets lingüístics dels catalanoparlants? Tal com comenta el mateix Carles: “Vaig veure de seguida que es van molestar perquè jo parlava en valencià i no canviava de llengua. Però no m’imaginava que pogués acabar així! De fet, puc dir que m’han retirat el carnet de conduir per haver parlat en valencià; és escandalós i intolerable.”. Efectivament, un escàndol que hauria de transcendir perquè està esdevenint una norma i no una excepció. Li diuen democràcia…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!