TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Avui en ZP s’ha tret la careta y ho ha deixat molt clar “La idea de la Espanya plural és Espanya plural, però Espanya”. Vaja que ha fet seva la cantarella falangista: “España una y no cincuenta y una”, però per que no se li vegi el llautò ve a dir: “España cincuenta y una, en una”.

Em faig creus de la capacitat que té el poble català d’entomador, o de masoquista, que com aquests, com més dolor més plaer. I no es una exageració, o una hiperbolització interessada de la realitat, entre el 10 J i el 11 de setembre passat, ens han donat per tot arreu: Retallada a l’Estatut, interlocutòria del TSJC, increment del dèficit fiscal, No al corredor mediterrani, No a la unió ferroviària del Port amb l’Aeroport, No a la gestió d’aquest últim, No al cinema en català ( fa un any que no hi ha pel·lícules en català), Reforma del constitucional, etc… I sense tenir en compte els atacs furibunds dels diaris espanyols, i la majoria de la seva població. Fins quan?

Esta vist i comprovat ,que el polítics catalans tenen en el seu ADN el pactisme del segles XV, XVI i XVII, i en el seu teòric Francesc Eiximenis, que ja ho va deixar escrit en el llibre dotze de Lo Crestià negant tota vàlua jurídica a la violència i a les conquestes armades, el seu profeta. I així ens ha anat.

No estic cridant a cap rebelió armada, ni a la creació de cap milícia catalana, però, d’això a posar-se a donar salts d’alegria i agenollar-se a recollir les engrunes que ens donen, hi ha d’haver un terme mig.

Quin? Si no poden fiar-nos de que els nostres polítics facin un front comú, i segons les enquestes quasi la meitat del poble català vol la independéncia d’Espanya, aleshores que sigui el poble el que el faci.

Hi ha moltes maneres, però la que pot ser més escandalosa es la que ha portat el canvi al món islàmic. Si ja ser, molts em direu que una replica de la plaça Tahdir ja ho varen fer el del 15M, i jo us dic si, però no.

A Egipte la ocupació de la plaça Tahdir tenia un objectiu clar i molt definit; fer fora a Mubarak, si o si. No volien sentir parla de concessions, de canvis, de mà estesa, volien un canvi real i ho varen aconseguir. A Espanya el moviment 15M, no tenia cap objectiu clar i definit, era més aviat un corrent d’insatisfacció generalitzada provocada per la crisi económica, i com a crit de guerra varen adoptar el genèric DEMOCRÀCIA REAL JA,¿?. Jo em pregunto, Hagués existit aquest moviment sense crisi? Perquè el que demanaven era: salari mínim de 1200 euros, treball per tothom, serveis socials de
primera i gratuïts per tothom, vacances per tothom, papers per tothom,
fronteres obertes.

Crec qué una plaça Tahdir a cada ciutat de Catalunya, demanant la Independéncia si o si, amb el suport de les xarxes socials, i aquest famòs 54% de la societat civil  que vol la Independència de Catalunya, seria més positiu que qualsevol Consulta, Manifestació, aplec, patum, etc… Volem el mateix que aquells egipcis; un canvi real, sense condicions, sense mà estesa, sense promeses de més engrunes, sense pactes de cap mena, volem la Independéncia sense Referèndums, ni pactes fiscals, ni res de res.

És possible una plaça Tahdir per aconseguir la Independència de Catalunya?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!