Abans va ser la bombolla d’Internet, ara la immobiliària. Si tenim les dues millors Escoles de Negoci del món, per què explotem?…
ESADE i IESE, estan considerades les millors escoles del món occidental, d’elles surten els directius més preparats, i per tant a priori una garantia de bona gestió per a qualsevol empresa. Llavors, per què son protagonistes de les principals pífies en el món empresarial?,doncs segons la meva humil opinió, es una barreja de: manca d’experiència en el món real, la creença que tot es mesurable matemàtica i estadísticament, menyspreant altres variables, com per exemple, si el producte o el servei el necessita el mercat; l’arrogància que dona ser posseïdor d’un títol d’aquestes escoles, i pensar que els hi han donat la clau de l’èxit. Si això li afegim una societat de fàcil enlluernament, i que inverteixen en funció del nom de les persones o persona que està el capdavant de l’empresa o projecte ( si ell ho dirigeix segur que es bo), ja ho tenim tot per fer un bon brou "d’esferificació empresarial", o altrament dit "bombolla".
L’efecte que produeix prendre aquest brou, es el mateix que beure la poció màgica de l’Asterix, "som els millors i ens ho menjàrem tot", i llavors tothom en vol de brou, i es llancen a fer-ne posant més ingredients (més recursos), sense tenir en compte que els hi pot sortir greixós i en conseqüència indigest. Uns altres volen fer un brou únic, experimental, creient que la gent se’l menjarà només per que l’han fet ells, sense preguntar o investigar si realment aquest brou de nova factura serà acceptat, ‘Que sabran ells, els cuiners som nosaltres!’. Uns altres – els que més- no els importa gens ni mica la qualitat del brou, creient que la gent seguirà la moda,’Ara tothom, s’ho menja tot!’.
L’efecte pervers del brou, fa estralls en tothom, bancs, inversionistes, accionistes, xefs
de un suposat prestigi, que el final solen ser millors prestidigitadors que xefs. I ningú pensa en el poble, i ningú es para a investigar si la gent voldrà sempre tant brou, i per tant, no guarden el que han recollit per quan vinguin mal dades, i es dediquen a obrir franquícies a tort i a dret sense aturador. I al final PUM!!, explota, i ara tot son lamentacions i retrets d’uns als altres, però la culpa es de tots ells; bancs, inversionistes de fireta, especuladors nats, accionistes enlluernats per els neons d’uns noms que al final nomes eren això uns noms. I no s’adonen, que un dels efectes secundaris, es la pèrdua del mon de vista i per tant engegar a n’orris tot allò que en après per tal de comandar la nau sense que s’enfonsi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
malgrat tot, crec que son una eina molt útil sempre hi quan, com tu dius, no facin pujar els fums a una colla de joves executius inexperts que amb els quatre trucs d’enginyeria financera enlluernen als vells executius que han perdut el tren de la globalització.
Jo crec que es tant perillós per el negoci que uns vells executius s’han quedat endarrerits i fora de joc degut al ràpid canvi que provoca la globalització i sobretot les noves tecnologies com Internet, com també és perillós que uns joves inexperts amb Màster d’Esade o IESE, es pensin que seguint el manual d’instruccions de torn que s’ensenyen en aquestes escoles de negoci, ja n’hi ha més que suficient i no cal escoltar als vells executius que porten desenes d’anys barallant-se amb el negoci.
Com sempre per a mi, per el problema no son les escoles de negoci en si mateix, igual que la tecnologia tampoc ho és en si mateix, sinó el (mal) ús que s’en fa.
bones Jordi,
sóc antic alumne d’una d’aquestes escoles i el fet de tenir-les no ens protegeix de res. no són una garantia de res.
i molt em temo que molt menys són culpables de res… és cert però, que els millors dirigents hi han passat, però no tots els que hi hem anat acabarem sent "els millors dirigents"…..
el que va montar tot el ciri de landscape i astroc no és antic alumne, a colonial n’hi ha hagut però qui ha acabat remenant les cireres tampoc és antic alumne….aquestos eren "llestos", adivins, gurús….capitans de barco quan la mar és en calma….per què quan arriba la tempesta han tret el titànic que duien dins…
abans de culpar al món mondial caldria mirar-nos a naltros mateixos.
agafar a tota la gent que cobra en negre, fet que fa pujar l’inflació per cert, i això inclou als autònoms (advocats, lampistes, comercials….) i també als que en moments ocasionals, aprofitant la venda d’un camp d’oliveres o un pis, s’embutxaquen una part en negre del preu….
això ha fet reventar la bombolla.
una gran demanda d’immobles, una afluència de diners (en part per què el preu del diner ha passat en 15 anys de 13% a 2%, i en part per què tothom segueix estafant el que pot) i ja està, preus inflaccionats….
el més trist és que si comencen a fer-nos inspeccions ens queixarem igual que quan ens "enxampen" a 180 per l’autopista resulta que la culpa és dels que posen radars, que són uns cabronets que només van a pels diners….
et puc ben dir que no vaig aprendre a robar a l’escola de negocis, vaig aprendre com millorar la productivitat, com aconseguir més beneficis (incrementant marges o aumentant la rotació de vendes), com saber quin és el cost d’allò que fabrico/produeixo i venc (cosa que molts empresaris encara no saben) i coses per l’estil…però a robar i especular no.
el meu professor de mercats (borsa) ens ho va dir clar qui pensi que es farà ric en això vol dir que no sap res….
salutacions cordials