Enceto aquesta categoria d’articles amb el tema de les seleccions de personal a nivell de directiu d’empresa mitjana o petita.La pregunta que m’he anat fent al llarga de la meva vida professional,es la següent.Per què el meu futur professional depèn d’uns professionals,que desconeixen els entrellats del meu ram?
Cada vegada que he participat en una selecció de personal,he sortit de l’empresa seleccionadora amb una sensació agredolça.Per un cantó la il·lusiò de començar quelcom nou,per altre banda he tingut que despullar-me professionalment davant d’uns desconeguts,que-la majoria de les vegades-desconeixen completament la cultura empresarial del meu ram,i que només basen el seu criteri de selecció amb les respostes d’un test de personalitat,i un parell d’entrevistes.Un cop fet això et comenten quina es l’empresa seguida de la pregunta,¿la coneixes?,pregunta clau ja que si dius que no-que es la majoria de les vegades-poden pensar que a lo millor no tens tanta experiència com poses en el teu Currículum,tu t’escapoleixes de la escomesa amb un ‘som tants en el ram que a part de les quatre grans…’,un cop passada aquesta pregunta la següent es, Per què vols canviar?,gran pregunta!, i que mereix una gran resposta que mai acostuma a ser la de debò,sinó la políticament correcta.Ni s’ha t’acudeixi dir!, per exemple, que els amos s’han fet a si mateixos i per tant no han tingut temps de formar-se, i ha arribat un punt en el que tu estàs mes preparat que ells,i això genera situacions incomodes;o que la següent generació-per norma general acostumen a ser els fills- han viscut tant bé que no han parat atenció a la seva formació i es pensen que per haver-ro viscuts des de petits ja en tenen prou;o per què el teu lloc-Direcció Comercial i Màrqueting- es fàcilment assumible per algú menys format per què ja se sap,per vendre no cal tenir cap carrera sinó ser llest i prou.
La resposta políticament correcta es la de que ‘ha arribat un punt, que la meva carrera ha quedat estancada i necessito nous reptes’,que també es cert, però moltes vegades els motius principals son les altres-al menys en el meu ram i en empreses petites-.Superades aquestes dues preguntes, els hi tocar a ells vendre’t l’article, ho sigui el seu client,i com a tot bon venedor no menteixen, però si que et donen la definició exacta del que seria una empresa modèlica,per arrencar-te un ‘si vull’,però es un si vull dependent,per què ara cal que coneguis i et tornis a despullar davant dels qui,si tot va be, seran els teus caps.Llavors, per què serveix tot el procés anterior?,val et diran que per filtrar les candidatures,però no seria millor que el filtrat-ge el fes un membre de l’empresa directament?,per que almenys, tu candidat, també podries valorar si aquesta es l’empresa que et convé,però es clar no existirien les empreses de selecció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
perquè el procés es el mateix que tu descrius amb el problema què l’entrevista final normalment no la fa l’executiu que ha demanat la persona (no vol agafar cap responsabilitat fora de la seva àrea) i en canvi es delegat tot el procés al departament de recursos humans. Aquest no acostumen a tenir-ne n’idea de la feina que s’ha de fer i normalment es basen en una serie de criteris definits prèviament a nivell global per tota l’empresa.
Jo crec més en una empresa mitjana o gran familiar a on els propietaris estan molt implicats (en sentit positiu) en l’èxit de l’empresa , perquè en aquest cas, segur que abans de contractar-te et faran una entrevista personal i tots dos podreu veure de quin peu calcen. En una empresa multinacional estrangera tot es molt bonic a l’inici (molts viatges, formació…etc) però et paguen molt poc i el politiqueig està molt més a l’ordre del dia què en una familiar, en aquesta darrera l’únic problema és que estàs molt més a les mans d’arbitrarietats dels propietaris, mentre que en una multinacional tot es més difús i l’arbitrarietat és més en el fet que un dia per l’altre sense avisar, et poden tancar l’empresa sense cap avis.
El millor es una empresa mitjana o gran però familiar amb la seu central a Catalunya, aquest acostumen a pagar més què les multinacionals i també et fan formació.
El problema és que a Catalunya pràcticament ja no queden empreses d’aquesta tipus.
,