TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Tots, tu, tothom, ens omplim la boca quan es tracta de demanar, que dic demanar, exigir i/o defensar, comportaments democràtics en els dirigents que es dediquen a administrar, defensar i/o lluitar per els interessos de qualsevol col·lectiu. Tots? si tots, tu, tothom…menys quan som nosaltres els dirigents i som el blanc d’aquesta exigéncia. Llavors volem aplicar la màxima : “Fes el que dic peró no el que faig”.

Això es el que em sembla que ha passat amb els actuals dirigents de les SGAE, quan s’han resistit fins que la pressió ha estat insuportable, i finalment s’han decidit a convocar eleccions. Ells que reivindiquen més llibertat, més solidaritat, mes…de tot.

Però ailas, quan es tracta de la butxaca d’hom la cosa canvia. Llavors, democràcia si però…Quan deixaré de ingressar?, eleccions lliures si però…mentre jo continuï remenant les cireres que ja se sap, qui toca oli s’unta els dits. Amb les coses de menjar no s’hi juga, aixó deuen pensar artistes-directius que cobren una pasta i sospitosament fa temps que no publiquen res, i viure de les coses que hom fa anys va fer i no ho ha tornat ha fer no dona per viure a cos de Rei, per molt republicans que siguin.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!