TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

El 6 d’Agost de l’any passat vaig intitular un post PUROS I PUTES (si ja ser que en els puristes la paraula puros els hi fa mal a la vista i el correcte hagués estat CIGARS, peró no em quedava tant bé), on denunciava les practiques de les que se’ls acusa en el Gerent a Girona de GISA Jordi Vergé i  el directiu de RUBAU TARRÉS Juan Mozo; suborn i alteració de concursos i subhastes públiques (noticia aqui).

Avui per reblà el clau L’ARA publica el nom de nou empreses gironines que actuarien com un càrtel. Hom que es dedicar a l’obra pública i que té en cartera aquestes nou empreses, no li sorprén gens…

Com vaig dir en el post esmentat, la meva feina es una lluita constant contra molins de vent. Que surti a la llum tota aquesta merda  per una  part em reconforta, en el ben entés que les engrunes que m’han donat aquestes nou empreses no ha estat per la meva ineficiéncia, peró per altra banda m’entristeix pensar que continuaré reben engrunes.

Com funcionen les licitacions i el concursos públics? molt fàcil. En teoria se’n porta l’obra qui reuneix les garanties financeres i de certificacions d’obra (la certificació d’obra es la que et dona una empresa al finalitzà la feina, on certifica que l’has executat d’una manera satisfactòria, i en el plaços previstos. Quan més certificacions una empresa té, més garantia per l’Administració de que si te la donen no hi hauran problemés de fiabilitat), Un cop reuneixes les condicions per presentar-te, l’Administració puntua les ofertes conforme als criteris técnics (capacitat per tirar-la endavant) i económics ( justipreu) i adjudica l’obra. En teoria els concursos son secrets, cap dels concursants sap l’import de la resta d’ofertes presentades, ni el nombre d’empreses que si han presentat. Repeteix-ho tot això en teoria.

A la practica alguns ( no molts, tot s’ha de dir) cops això no es així. Hi han diferents maneres de fer trampes: el pacte de les empreses del territori per repartir-se el pastis (com ha passat ara), amb el compromís que les que es quedin fora seran subcontractades per fer parts de l’obra adjudicada; que un funcionari corrupte posi al corrent del preu en que s’adjudicara l’obra a canvi de diners,o viatges, o…el que sigui; que el funcionari divideixi l’obra en partides que no superin una quantitat (30.000€ a 50.000€) i no calgui que vagi a concurs i es tramiti pel que se’n diu procediment negociat, o sigui que es l’administració que tria l’empresa que ha de fer l’obra, es suposa que sota els mateixos criteris que el del concurs.

Seria molt fàcil acusa en el subornador, però la pregunta que sempre em faig es: Haurien subornadors sinó haguessin subornables?, o mes ben dit, Si la ètica del funcionari no fos nomes estètica, algú gosaria suborna’l?. Sempre hi haurà empresaris o directius d’empreses que es creuen els més llestos de la classe i son corruptes de mena. Però també no es menys cert, que hi han funcionaris que perden el mon de vista quan es saben amb el poder de tenir a les seves mans el futur de moltes empreses d’Obra civil.

Per cert, aquest problema el tenen totes les administracions, i en algunes no son fets puntuals sinó practica habitual.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!