TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Tot va començar el maig del 10. Aquell mes, es va decidir dividir i compartimentar la nostra línia de negoci amb una direcció bicéfala: els aconseguidors – Contractació de negoci- i els executors -Execució del contractat-. I aquesta direcció bicefalà encara es va dividir més – si no fos perquè la majoria son espanyols em creuria que son independentistes-: Estudis i ofertes, Direcció de compres i els seves comissions i subcomissions de seguiment. Perqué? doncs perquè es volia posar èmfasi en el control de despeses de les obres executades, i perquè en els aconseguidors no se ens anés la mà amb els descomptes, i controlar d’aquesta manera la sagnia de pèrdues que estàvem tenint.
Evidentment tots aquest nous departaments han generat les seves normatives. Normatives d’obligat compliment, peti qui peti. No pots fer res que no estigui dins les normes de procediment. ¿Qué un client te una urgéncia i necessita una senyalització especial amb menys de dotze hores? Doncs ha de enviant-se una sol·licitud, aquesta sol·licitud genera un pressupost, aquest pressupost, un cop acceptat pel client, ha de ser re-enviat a l’empresa signat, un cop arribar a la empresa, el departament de contractació el re-envia al d’execució i aquest un cop ha avaluat el cost, li envia la comanda, UF!. Qualsevol variació en tot aquest procés ha de ser aprovat per els caps de ambdós Departaments, i si posem pel cas, el client et diu que li enviïs i que te’l firmarà a la recepció, se li diu que nanai.
Pel que fa al capitól dels descomptes o negociació comercial també s’aplica la nova normativa: Qualsevol variació en el preu de tarifa ha de ser remés al meu cap, aquest, si el descompte es superior a x ho ha de remetre en el Departament d’Estudis i Ofertes, un cop aprovat, se li passa en el Departament d’execució on se evaluarà el cost, si aquest cost redueix el marge de maniobra marcat per la empresa, es diu que no. Es clar que sempre en els aconseguidors ens quedarà el dubte si els executors han cercat la millor oferta dels proveïdors, UF!, UF!.
I que es feia abans? Aplicar la normativa es clar, peró de manera que no afectes ni burocràtica ni comercialment a l’empresa. Érem àgils, ràpids i eficients. Les decisions les preníem dos persones, i llestos. I si érem tot això, que ha produït les pèrdues de l’empresa?. La desconeixença dels primers executius del nostre negociat, la manca d’inversió en estructura, aquesta manca d’inversió ens obligar a subcontractar la feina, en conseqüència no podem optar als grans contractes perqué al no fer-ho amb recursos própis no som competitius, relegant-nos a fer tasques en un mercat secundari on les petites empreses son les que marquen el pas. I per acabar, la no incorporació en els darrers tres anys de cap servei o producte nou. Si a tot això li afegim l’aplicació estricta de la normativa de cada departament, el resultat es el que tenim en aquests moments: la paràlisi comercial.
Un dia vaig llegir una entrevista que el diari “Le Monde” li feia a un alt funcionari. De tota la entrevista, el que em va quedar gravat va ser: ” Si tots el Departaments, seccions, oficines, etc…de l’Administració (francesa) apliquessin d’una manera rigorosa els protocols de procediments administratius, col·lapsaríem el sistema en un mes.
Ser que es un tema que interessa a poca gent, però: ALGÚ HO HAVIA DE DIR!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo crec que sí que interessa a molta,moltissima gent això de les normatives:S’HAN DE CANVIAR LES NORMATIVES, FORA NORMATIVES!!
FORA BURROCRÀCIA, ARA MATEIX..!!!!
SON INSOSTENIBLES!!!