Un apunt més avall feia un post on denunciava a la meva empresa per haver creat els darrers sis mesos un munt de departaments, comissions, subcomissions, etc.. amb els seus respectius caps, i que aquests, per donar-li contingut en el seus carrécs prescindibles, havien generat un munt de normatives internes i protocols d’actuacions tots d’obligat compliment, evidentment, sota pena d’obertura d’un expedient en cas d’incompliment. Tot això ens ha portat a una paralisi comercial.
I vet-ho aqui aviu llegint l’ARA em trobo amb la següent noticia: El Gover deroga 246 normatives per agilitzar l’Administració de la Generalitat.
La noticia també destaca la reducció d’un 14% la seva estructura per sota de Direcció General i que s’aconseguirà a traves de: òrgans actius, com sots-direccions generals, serveis, seccions i negociats, i també àrees funcionals i unitats laborals. Homs a destacat que : “a falta de diners, es poden prendre decisions per fer la vida més fàcil a la ciutadania i a les pimes”.
Fins i tot volen aprovar una llei òmnibus que elimini normativa contradictòria. Espero que algú de l’empresa llegeixi aquesta noticia i torni el sentit comú i la estabilitat dels llocs de treball que estan en joc per culpa del excés de normativització en que està immersa. Jo els hi diria: HO HAVEU VIST!, HO HAVEU VIST? LA MARE QUE us HA PARIT.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És molt senzill d’entendre: l’important no és el resultat, sinò a quina anella de la cadena se li ha d’encolomar la culpa del resultat. El Gran kefe no tindrà mai la culpa, però sempre tindrá el mérit.
I l’empresa? Qué és això?. Com Hacienda, “somos todos” (per pagar o pencar) no pas a l’hora de lluir.
Qué tal si et fas monjo budista?