TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
LA MENTIDA DE LES ONG. I “EL NEGRITO DE L’AFRICA TROPICAL”
El que molts pensàvem peró ningú ens atrevíem a dir per por a ser lapidats per la caverna “pijo-progresista” acusant-nos de no saber del que parlàvem, d’insensibles neoliberals,etc… Ho ha dit – més aviat ho ha escrit- l’antropòleg Gustau Nerín en el seu llibre “Blanc bo busca negre pobre” Edicions La Campana.
Nerín no es un qualsevol, fa vint anys que viu a l’Àfrica, concretament a Guinea Equatorial, per tant sap del que parla, i en aquest llibre escenificar el que molts de nosaltres ens podíem imaginar peró callàvem, no fos cas que ens titllessin d’insolidaris. Ell mateix ho escriu en el seu llibre…
“No hi ha ningú que critiqui els projectes de cooperació. Ningú gosa qüestionar una cosa que ha estat feta amb «bona intenció». Ningú investiga sobre les fonts assecades, les vacunes caducades i els quiròfans per estrenar que es poden trobar en qualsevol racó del continent africà. Els mitjans de comunicació, quan parlen de la cooperació, ho fan només des d’un punt de vista propagandístic; mai no aporten gens ni mica d’esperit crític, com se suposa que és la seva obligació. Els parlaments, que sembla que haurien de controlar en què es gasten els diners públics, no gosen burxar en aquest tema, per por a ferir sensibilitats…
D’aquesta manera, la cooperació s’ha convertit en una icona que no es pot qüestionar. Els polítics dedicats a temes de cooperació, les institucions internacionals, les ONG i els «experts» són intocables, perquè se suposa que representen totes les bondats d’Occident.“
I, això només es un tats del que en Guerin denuncía: El gran negoci de les ONG. Per què, algú que hagi col·laborat amb una d’aquestes ONG sap que se n’ha fet de les seves donacions?. Algú sap quan cobra un cooperant expert amb alguna cosa, mentre es solidari?. Algú sap si el projecte que ha ajudat a finançar s’ha fet realitat?. Algú sap les despeses de les ONG – personal,logística, etc..-, i com les financen?.
Jo tinc un conegut , conductor d’autobusos, que col·labora amb una ONG portant un camió de no se quantes tones, bé dir col·laborar es un eufemisme des que em va engegar un día: saps el que em puc treure en quinze dies per ser el conductor d’un d’aquests camions?, I a més, net, ja que l’allotjament i el menjar va a carréc de la organització.
Jo em faig una pregunta: Si tots els diners que donem a causes solidàries es fessin servir a casa nostra (Catalunya, Espanya, Europa…) no ens anirien millor les coses?.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo vaig llegir “Un guàrdia civil a la selva” i em va agradar.
els francesos: “Cherchez la femme…” I paguen justos per pecadors. O n’hi ha de tot, a la vinya del Senyor. I encara en tinc un altre, però millor que no l’escrigui per no ofendre…
Jo ajudo com puc a una Organització d’ajut “nacional” i “internacional” (no és pot dir “NG”, ja que reb diners de l’Estat), i no he cobrat res de res pel meu treball.
El dijous (o era el divendres?) vaig sentir al programa de la Silvia Coppulo de Catalunya Radio a aquest senyor i un altre d’una ONG, i en Gustau Nerín va venir a dir que havia escrit el llibre per provocar, i que va voler que hi haguès molt d’humor. En tot cas, “Algú ho tenia de dir!”, que diria aquell.
Atentament
perdona però algú t’ho havia de dir…amb aquest article fregues el racisme, compte
Ja fa molts anys vaig llegir un llibre d’un francès, enginyer agrònom, que donava classes a la Sorbona i treballava a temporades a l’Àfrica.
Les seues conclusions eren que el millor ajut era anar-se’n, sobre tot els governs occidentals, i que si donaven ajuts fora, sempre i només, a les dones.
Per altra banda, cal ser molt babau per no adonar-se que tota presència occidental en aquests països sòn al remat explotació: les ONGs també.