TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
L’altre día em vaig passar per la Fira d’emprenedors BizBarcelona, on s’intenta vehicular tot el potencial de creativitat empresarial que tenim els catalans. El vaig trobar interessant. Tota aquella munió de gent entusiasta presentant els seus projectes a possibles inversors, intentant convence’ls que el seu pla de negocis es el millor i que no trobaran res igual.
Tot parant l’orella vaig escoltar algunes de les propostes que allí es presentaven,i es quan em va venir al cap la següent reflexió: Quina és la línia – finíssima- qué separa un projecte amb possibilitats i la d’un projecte impossible?, i darrere aquesta em va venir un altre: Tothom esta preparat per ser emprenedor?, i la última: No estaran els governs fugint d’estudi fomentant l’autoocupació per la seva incapacitat alhora de generar indústria, i inflant una bombolla com va ser en el seu dia la de les puntcom?
No vull ser ocell de mal averany, però moltes de les propostes que vaig sentir – furtivament- els hi mancava una cosa: I el poble que diu?, es a dir, ¿Darrere de cada projecte hi ha un estudi seriòs de mercat? perque no val tenir només una bona idea, ni que sigui genial, si el poble – el mercat- entén que pot viure sense el servei, o el producte que aquests emprenedors ofereixen.
“El paper ho aguanta tot” aquesta frase clàssica en el mon empresarial es certa, però més cert es: “El paper ho aguanta tot, però la realitat es tossuda”, tant tossuda que una idea genial es pot quedar en “fer volar coloms” i que sigui del tot irrealitzable, i que aquella il·lusió es converteixi de cop en fustració i depressió.
Llavors, que fer?. L’emprenedoria no es només el de crear la teva pròpia empresa, sinó també la de tenir una visió agosarada del sector on hom vol incidir, i això en un món globalitzat passa per la de sumar esforços en comptes de voler ser l’amo d’un negoci, petit en els seus inicis, que aspira a meravellar el món i convertir-se en un de gran. En un mercat tant atomitzat passar per la concentració d’esforços, no per la dispersió.
No ho dic per dir-ho, les estadístiques ens diuen que el 40% dels nous negocis tancant al cap d’un any, i en els propers 5 anys el 80%. restant. Per tant la solució passa molts cops per la suma, per la humilitat alhora de saber que sols no arribarem molt lluny, i que la nostra idea li manquen altres punts de vista i per tant cedir no vol dir renunciar.
Aixó es el que des de les institucions que ajuden a l’emprenedoria haurien de potenciar, ensenyar en els emprenedors a ser-ho, i que no es quedi tot en una aventura d’estiu, qué arribada la tardor i després el cru hivern desactivin la il·lusió de voler fer coses.
No estaria malament que solucions o projectes diferents pel mateix sector, es puguessin confrontar i que d’aquests, que per si sols no tindrien possibilitats de veure la llum sorgis un projecte més solid i realitzable.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Uns coneguts varen tirar endavant un projecte i està funcionant, es van assessorar en un departament de l’ajuntament que fa possible convoiar projectes d’emprenedoria, però a l’hora de rebre la subvenció que els hi havien adjudicat, l’administració de la Generalitat, que s’havia compromés i aprovat per escrit, no va enviar el xec… (impagat) s’han fet enrera…
ah! el meu projecte comercial de climatització d’energies no contaminants d’eficiencia energètica de fa 5 anys i que tenia el vist i plau de l’assesor l’empresa a qui li tenia de cercar clients es va desdir i no va acceptar de fer un contracte de colaboració….