TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Finalment s’atura per agafar aire, i aprofito per dir-li el que penso: Tenen tot la raó, li dic. Els de TV3? em pregunta. No, els de CiU. Silenci, llarg, molt llarg. Jo estic tranquil, perquè no he sentit cap soroll que m’indiques un desmai, tampoc semblava un cobriment de cor, el telefón respirava amb normalitat, per tant intuïa que com el telefón es un objecte inanimat, la que respirava era ma mare.
Cuan es va recuperar no tenia esma de explicar-li el perqué de tot plegat. El perqué hom es molt crític amb TV3. El perqué tenim sis canals dels quals els dos últims – 3XL i Esports3- tenen una audiéncia de 1,5 % el primer i el 1% el segón. El perqué la majoría de programes els fan productores amigues – de ex treballadors, o ex-col·laboradors- en comptes de fer-ho en personal propi, ho puc entendre per programes d’autor com Polónia, el Crakovia o El Convidat, peró no ho entendré mai per programes com el Banda Ampla, Els Matins, Tvist – ja desaparegut- o Entre línies. El perqué sinó vas de part d’una d’aquestes productores, o avalat per algú de la casa ni t’escolten quan els hi portés programes nous. Per elles com TV3 no hi ha rés. I per ma maré també, i com no volia començar una discusió, i menys quan estava a punt de sopar li vaig dir que ja ho parlaríem un altre día.
Després de la trucada de ma mare i de llegir els meus pensaments – la màgia dels blocs- , molts hem direu que TV3 ha estat i és clau per la normalització del català i la cohesió com a país, i es cert, però això no li dona patent de cors per obligar a marcar el pas a tot el sector audiovisual, deixant que els seus millors professionals creïn la seva productora amb avantatge envers la resta, ja que ells son coneixedors i dominadors de les interioritats de la casa, vaja que tenen informació de primera mà .Mediapro, Gestmusic, Sargantana Voladora, la productora de l’APM, Broadcaster, etc…, son conseqüència directa d’antics o actuals treballadors de TV3, sense els seu paraigües algunes ni haguessin existit, ni existirien.
TV3 ha de continuar sen la Televisió pública de Catalunya, però si volem ser un país normal, també hem de tenir oferta privada en català, quan més millor. I aixó passa per aprimar “La nostra” perquè s’engreixin “Les altres”. Si us soc sincer, vull que una privada, sigui del grup que sigui, pagui al Barça 30 milions d’euros ( es el que paga TV3) abans que nosaltres. Vull un “Cor de la ciutat”, però també vull un “Pulmó del barri”, abans que les privades en català comprin a preu de saldo culebrots alemanys d’ínfima qualitat. Això es el que vull, i per això, benvingut sigui l’aprimament a la Tele pública.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això sí donada la colònia espanyola al Principat podrien deixar emitir un canal cultural com el canal 2 de la televisió espanyola o siga TVE2 amb un contracte a canvi de emitir TV3 arreu de l’Estat espanyol.
O tenim el que ens mereixem? Telecinco i companyia?
És directament impossible que un govern – tant se val el d’ara, els del Tripartit o els anteriors de CiU -, que no han resolt ni el català al cinema ni l’etiquetatge en català fossin capaços de tenir a ratlla un sector privat que tothora maldaria per escapar-se de les normes establertes (si és que hi havia normes).
Un cop més ens trobem amb una impossibilitat manifesta, la d’aconseguir coses normals en un estat independent sense tenir un estat independent: és el mateix miratge que ens fa creure que podem arribar a tenir les seleccions esportives catalanes en esports importants a nivell mundial.
Deixem doncs TV3 i Catalunya Ràdio en pau, que malgrat l’ús i abús de castellanismes i referents espanyols, és allò millor que tenim, i cada parcel·la que cedeixin serà ocupada per emissores que per convencioment o per ‘realisme’ faran vint passos enrere.