Tot just ara que aniríem
mig farts, cada tres queixalades
ens mosseguem la llengua,
molts per menjar massa i
massa de pressa i tants d?altres
per por de mossegar,
ens assetgen amb dietes,
de fam de règim
retalls alimentaris que no afarten
ni tant sols el mes prim i segueixen
parlant del bon menjar i la fruita dolça.
Sempre he pensat, que mentre al meu poble existeixin nobles, hi hauran pobres!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!