6 de febrer de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Hem encès les espelmes

Aquests dies han succeït una sèrie de fets relacionats amb la MAT . Primer va ser un article de Pascual Aguilar, portaveu de No a la Mat. Després va ser un debat a Televisió de Girona. Finalment ha estat la caiguda d´una torre de 132 kV que alimenta l´Alt Empordà. Pascual Aguilar comentava a Diari de Girona un article meu aparegut el 18 de desembre. Aquell article era fruit del meu estat d´ànim després de tenir un debat amb ell a TV3. Vaig arribar a la conclusió que no servia de gaire debatre amb ell, ja que no escolta. Va amb pinyó fix. Em queixava de la demagògia que fa servir sovint Greenpeace: «Aquesta dificultat és territori ideal per deixar anar arguments demagògics, mentides, falses veritats, moviment que està fent Greenpeace: fa unes setmanes va presentar un informe que es deia Renovable 2050. Conclou que seria possible generar 56 vegades la demanda elèctrica a Espanya només emprant energies renovables. Quan es va al detall de l´informe, s´explica que amb aquest càlcul, es necessita tot el territori disponible, cosa que és impossible. Però l´argument que ha calat a la societat és que fóra possible generar 56 vegades la demanda amb energies renovables».

Jo no critico l´informe en si, crec que és rigorós tot i que hi pot haver punts amb els quals no hi estic d´acord. Em queixo de la falsa conclusió que deixen anar gratuïtament. Però el Sr. Pascual Aguilar llegeix això del meu article: «…culpabilitza Greenpeace de ser un grup intoxicador que llança propostes inviables. Es refereix a l´informe Renovable 2050 que l´organització ecologista ha donat a conèixer per difondre la potencialitat de les energies renovables a l´Espanya peninsular. Aquest informe ha estat realitzat per enginyers industrials i investigadors de l´Instituto de Investigación Tecnológica, centre vinculat a la Universitat Pontifícia de Comillas. Aquest centre té molts anys d´experiència elaborant projectes tecnològics, treballs d´assessoria i investigació sobre sistemes elèctrics per encàrrec d´organismes del mercat elèctric espanyol, de la UE i dels grans grups energètics; per tant alguna credibilitat deu tenir, oi?». Reafirmo la dificultat de fer un debat en aquestes condicions. Si no som capaços d´escoltar o entendre el contrari no hi pot haver debat. En tot cas, monòleg.
On sí que hi va haver debat va ser a Televisió de Girona. A mi em va agradar i en vaig treure conclusions. Hi havia el director general d´Energia de la Generalitat, Josep Isern, el delegat de REE, Lluis Pinós, el president de l´AMMAT, Paulí Fernàndez, el vicepresident de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, i el portaveu del No a la Mat Xavier Llorente. Cadascú va defensar la seva posició, cosa previsible. Però es van veure certs moviments interessants. El primer quan Josep Isern va dir al Sr. Paulí que la línia Mat té el suport del responsable de CiU Oriol Pujol i que la línia va ser fruit l´any 2000 d´un treball d´un grup d´experts encarregat pel Parlament. Paulí Fernàndez va respondre que l´AMMAT està formada per alcaldes de tots els colors polítics. Josep Isern va dir que la demanda elèctrica a les comarques de Girona creixia un 6% anual i que si no es feia alguna cosa urgent entraria en col·lapse. Paulí Fernàndez va dir que hi havia entrades d´energia a Espanya a preu zero i que els havien presentat estudis que preveuen el pas de trens TGV amb una simultaneïtat de 8 a l´hora. A això Lluis Pinós va respondre que els beneficis de la diferència de preus en l´intercanvi internacional repercuteixen en el sistema i va a tots els consumidors, que els trens son una previsió de Renfe i va confirmar que les torres de la línia tenen una base de 10×10 m. Domènec Espadalé va mostrar la preocupació de la indústria per tenir una bona alimentació elèctrica. Xavier Llorente va insistir que no cal un model elèctric com el que tenim, que hi pot haver un model de generació distribuïda; va dir també que la línia podia tenir efectes contra la salut. Això va posar nerviós Josep Isern, que va demanar que no es fes aquest tipus d´alarmisme quan tots els estudis d´organismes oficials certifiquen la no-perillositat de l´alta tensió. Lluís Pinós va insistir que Espanya arribarà a tenir instal·lats 20.000 Mw de generació eòlica i que quan no hi ha vent, coincidint generalment quan fa fred (va dir ell, encara que no sé d´on ho ha tret), l´electricitat ha de venir d´un altre lloc. Va insistir que l´alimentació del TGV Madrid-Lleida és de 400 kV. Xavier Llorente va dir una cosa que trobo interessant des de la seva posició, que és que l´energia distribuïda també es pot interconnectar, cas que la generació es faci amb concentradors solars. Ja era hora! Hi estic d´acord. Vol dir que defensem models de generació amb producció elevada, no el model de placa i molinet. Això és un model d´energies renovables amb generació de potència, amb grans parcs eòlics amb garantia de potència o grans centrals solars (50 Mw). Per aquí estarem d´acord.
Finalment hi va haver un debat sobre el soterrament de la línia. Paulí Fernàndez insistí diverses vegades en aquesta possibilitat. Va anar dient que si la línia era de 220 kV es podria soterrar; a la fi, Lluís Pinós es va sentir al·ludit i va dir que soterrar la línia tenia més impacte ambiental que la línia aèria. Ho va justificar dient que la rasa havia de ser molt gran, que s´havia de desforestar, que no s´hi podia construir res a sobre,… i Paulí Fernàndez va contestar que això mateix s´havia de fer amb la línia aèria, a més de tenir les torres i els cables a sobre, desforestant 60 metres d´amplada, impactant molt més en el paisatge, recordant el pas per Maçanet. Veient com era possible que hi hagués un acord amb la línia soterrada, Xavier Llorente es va afanyar a dir que encara no havíem decidit la necessitat de fer la connexió amb França, i que no era el moment de parlar d´això.
Aquest és el millor punt del debat, fet gairebé fora temps. Lluís Pinós no defensa la línia soterrada per l´angoixa i la por d´haver de fer el manteniment. Pascual Aguilar i tot el moviment del No a la Mat va dient el mateix argument que Lluís Pinós, que l´impacte de soterrar és més alt que l´aeri. Saben per què? Perquè el soterrament acaba amb tots els arguments, menys el que diu que no s´ha de comprar energia bruta a França. Apunti-ho, conseller Rañé. Aquesta és la solució. Resol el problema dels ciutadans i el problema dels francesos, més difícil que el nostre. I REE que faci la seva feina al servei dels ciutadans.
Finalment la setmana ens ha regalat aigua en quantitat i ha provocat una avaria ni més ni menys a la línia de 132 kv que alimenta Santa Llogaia. La mateixa que ha de ser compactada per la nova línia de 400 kV. Ens ha ensenyat que sempre hi pot haver avaries; ens hem habituat a veure l´electricitat com una cosa infinita. S´encén l´interruptor i ja està. I no és així. Ho dic per experiència pròpia, al nostre món hi ha avaries. Quan a una xarxa elèctrica hi ha una avaria, si la xarxa és moderna, sostenible, hi ha d´haver la possibilitat d´alimentar-la per un altre costat. I això a l´Alt Empordà ara no es pot fer. Aviat serà tota la vegueria de Girona la que no podrà suportar una avaria en una de les seves alimentacions sense caure la xarxa.
El mes de desembre, en una reunió al Cercle d´Economia parlant de la línia, vaig dir al president de Fecsa-Endesa que el que passava era que tothom tenia clar que si les carreteres eren petites hi hauria embussos, però que si no hi havia talls elèctrics derivats d´avaries o de manca de subministrament ningú se´n fa el càrrec de la necessitat de tenir millors xarxes. Bé, ara ens en podem fer. En l´article del 18 de desembre acabava dient que nosaltres ja tenim a punt les espelmes. No sospitava que ja les hauríem de fer servir un mes i mig més tard. La petita llum de les espelmes ha ensenyat que l´electricitat és una cosa finita i que la millor solució per a la interconnexió és el soterrament. Benvingudes espelmes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!