Estalvi als habitatges
Aquests dies podem llegir com el governador del Banc Central Europeu Jean-Claude Trichet adverteix a Espanya que la seva economia té els peus de fang. Concretament diu que la construcció condueix decididament l´economia espanyola al fracàs, amb pèrdua constant de competitivitat i desequilibri alarmant de la balança exterior. Parla d´un fenomen «anormal» en l´habitatge. Suggereix, insinua, un parell de mesures per resoldre el problema: que els bancs no facin hipoteques del 100% de l´habitatge i que les hipoteques no tinguin una durada de més de 30 anys. Si paren bé l´orella encara podran escoltar el meu picar de mans. He comentat en diversos articles que el boom immobiliari arrenca de la irresponsabilitat dels bancs; aquesta arriba fins al punt de treure productes bancaris al més pur estil immobiliari, com el de Caixa de Terrassa amb la pensió hipotecària. He comentat també que la part més greu d´aquest fracàs és que ho fa el sector de l´economia que més ortodox ha de ser, el sistema bancari. Sembla que s´ha tornat en un sector irresponsable, que només pensa en els seus beneficis a curt termini, en una cursa de beneficis entre entitats. Mentrestant, el Banc d´Espanya, complaent, s´ho mira amb joia. Ja era hora que el Banc Central Europeu faci quedar en evidència al Banc d´Espanya i al sector bancari.
No s´ha quedat aquesta notícia sola. Joaquín Almunia, comissari econòmic de la comissió europea, ha insistit que la pèrdua de competitivitat de l´economia espanyola té un punt clau en la competitivitat dels preus de l´electricitat i del gas a Espanya. Arriba just en un bon moment, en la setmana de les OPA. Aquests dies també sento dir que la Comissió Nacional d´Energia no es creu els preus de generació negociats al mercat elèctric espanyol. Part de raó deu tenir. Però les principals raons per les quals els preus de l´energia no paren de pujar són dues: la dependència de la nostra generació elèctrica del petroli i la dificultat que té la generació de nova implantació per seguir el ritme de creixement de la demanda elèctrica. Mentre la generació tingui problemes per seguir la demanda difícilment, els preus poden ser ajustats. És el seu cicle alt; i com a tal els preus són alts. Per invertir el cicle, o bé fa falta molta més generació, o bé es modera la demanda. És per aquí on s´ha de treballar. Frenar la demanda del 6% al 2% o al 3% anual.
He escrit també que el principal impulsor d´aquest augment desmesurat de l´electricitat és en el consum domèstic, amb l´entrada de nous habitatges amb aire condicionat i amb calefacció elèctrica. Recordo haver calculat que l´aire condicionat domèstic significa el total de generació de 3 centrals nuclears, al que hem de sumar el que prové dels comerços i oficines, essent de 5 centrals més. En total l´aire condicionat equival a la totalitat de generació nuclear a Espanya.
És, doncs, una notícia a destacar, de tan esperar-la gairebé ha passat desapercebuda, el decret de la Generalitat pel qual s´obliga a prendre mesures d´estalvi energètic en la construcció de nous habitatges.
El nou decret subscriu la directiva europea que exigeix construir les noves vivendes obeint les normes d´edificació ecològica que ja aplica bona part de la Unió Europea: menys consum d´aigua i millor aprofitament dels circuits d´aigua calenta, implantació de plaques solars, ús de materials procedents del reciclatge per aïllar els pisos, i exigència de dissenyar atenent l´estalvi energètic. És un decret de l´estalvi.
El mateix decret explica que la construcció i ús d´edificis a Catalunya genera més del 40% de les emissions de CO2 a l´atmosfera, cosa que deixa veure el nivell d´importància del tema.
El decret obliga a aplicar mesures d´ecoeficiència als edificis de nova construcció, procedents de reconversió d´antigues edificacions i els resultants d´obres de gran rehabilitació. Afecta els habitatges, a les residències col·lectives (hotels, pensions, residències, albergs), als edificis administratius (Administració pública, bancs, oficines), als centres docents (escoles, centres d´ensenyança), edificis sanitaris (hospitals, clíniques, ambulatoris, centres de salut) i als edificis esportius (poliesportius, piscines i gimnasos). Podeu veure que s´escapen altres edificis com teatres, cinemes, estacions d´autobusos i de tren, terminals d´aeroports,… Caldrà, doncs, una segona fase per evitar que es repeteixin terminals com la de Barcelona, amb una entrada de sòl impressionant que obliga a una despesa en aire condicionat considerable.
El decret té de fet 4 apartats referents a l´aigua, energia, materials i sistemes constructius i als residus. Pel que fa a l´aigua, obliga a separar les aigües pluvials de les residuals. Per després ajuntar-les a la claveguera, doncs no hi ha a Catalunya gaires clavegueres amb separació d´aigües. És més, a algun lloc com a Camprodon, on part d´aquestes aigües havien estat separades, l´ACA les ha ajuntat en les actuacions dels darrers 10 anys. Pel que sembla ara haurem canviat el criteri i començarem a tenir xarxes de clavegueres separades de les residuals i les pluvials.
El decret també obliga a tenir mecanismes per minimitzar el cabal d´aigua de les aixetes, amb cabals entre 9 i 12 l/min. a una pressió mínima de 1 bar. Les cisternes dels vàters hauran de tenir mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible. En edificis docents, sanitaris o esportius, obliga a disposar de mecanismes temporitzadors d´aixetes o de detectors de presència.
Pel que fa a l´energia, millora l´aïllament tèrmic de les façanes. Obliga a tenir els vidres dobles, obliga a tancar la insolació de les obertures situades a sud-oest, deixant-la com a mínim en un 35% de la incident. I obliga finalment a disposar d´un sistema de producció d´aigua calenta solar. Evidentment preveu excepcions, com la que l´edifici no tingui sol, que tingui altres generacions renovables, o quan la normativa urbanística ho impedeixi. S´haurà de preveure també alimentació d´aigua freda i aigua calenta pel rentavaixelles.
Finalment el decret preveu que els arquitectes han de presentar una part de la seva memòria relativa a l´ecoeficiència. Preveu una sèrie de punts per cada cosa que millori en el sistema constructiu. Cal obtenir una puntuació mínima de 10 punts, cosa que em sembla massa lleu. Per exemple, si un edifici té ventilació creuada natural obté 6 punts, quan això gairebé hauria de ser obligatori; o quan el 80% d´un edifici d´habitatges rebi 1 hora d´assolejament directe entre les 10 i les 12 hores solars en el solstici d´hivern, 5 punts.
És un decret per començar. Es deixa la millora de les façanes sud i oest, incidint només en les obertures. Ja hem comentat que oblida molts edificis públics, que és per on s´ha de començar a fer pedagogia. Però per alguna cosa es comença. Possiblement el Sr, Trichet farà més feina frenant la bombolla immobiliària que no pas aquest decret.
Ara li toca el torn al transport. Espero poder continuar picant de mans.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha sorpres la dada de l’aire condicionat. Si no ho he entés malament són 3 pel domestic + 5 per oficines i comerços =8 centrals nuclears. Si no vaig errat de nuclears n’hi ha 11 en total, cosa que vol dir que per l’aire condicionat de les fábriques, 3 mes.
Per tant l’equeció seria: doméstic= fábriques=3; doméstic+fabriques=6.
O dit d’altra manera les oficines i comerços es mengen el 45,5% del total. A part que em sembla una barbaritat que totes les centrals nuclears del país treballin per refrescar-nos a l’estiu,és una mica estrany que el sector doméstic sigui el principal impulsor del creixement, caldria comparar les corves de progressió, però queden 2 CN de marge!.
Em podries explicar d’on has tret les dades?. Si creus que és massa llarg i poc interessant per tothom m’ho pots enviar al meu correu, a mí si que m’interessa.
Gràcies