Enginyeria de la mentida
Fa 28 anys que treballo com a enginyer industrial. És una feina amb la qual em trobo bé, desenvolupant productes, processos, millorant el consum d´energia, millorant costos. La professió d´enginyeria industrial és molt completa; es diu que és generalista, que té un ventall molt ampli, en contraposició amb altres activitats molt més especialistes. Els enginyers industrials d´Espanya som valorats per això, per generalistes.
Entenc la feina d´enginyer tal com l´expressa el diccionari: esperit d´invenció; habilitat, aptitud, a trobar els mitjans d´aconseguir o d´executar alguna cosa. Inventiva, idea, talent, habilitat, destresa, traça. Em va fer força ràbia quan en temps de Mario Conde i de Javier de la Rosa es va treure el sintagma enginyeria financera per explicar estafes i martingales comptables per justificar evasions fiscals.
S´aplicava sempre quan l´ètica aplicada a la gestió era, diguem-ne, dubtosa. Ara que l´ètica es torna a valorar en la gestió de les empreses (també és un dir) es continua emprant la definició d´enginyeria financera per explicar solucions financeres no convencionals, rebuscades, imaginatives, sense les quals no serien possibles certes operacions. Cal sospitar sempre d´aquestes operacions des del punt de vista de l´ètica. Sóc dels que defensen la imaginació. Però quan parlem d´economia crec que l´ortodòxia és la millor via, que dos i dos sempre fan quatre, encara que alguns economistes ens vulguin canviar la base de càlcul. Recordo a títol d´exemple d´això que quan va néixer la bombolla tecnològica d´Internet es va inventar un altre mercat de valors a Nova York, el Nasdaq, per diferenciar l´enorme especulació sobre aquells valors. Els economistes es van inventar allò de «chip, not bric», explicant que les noves tecnologies eren l´única cosa que funcionava, que l´activitat econòmica tradicional era decadent, vaja que havia de desaparèixer i que hauríem de menjar telecos i xips d´ordinador. Fins i tot vaig quedar al·lucinat davant noves teories justificadores d´especulació, quan en el cas de Terra, l´empresa perdia més diners que els ingressos que tenia. Encara avui no entenc com es pot fer això. Ja veieu com ha quedat tot. La bombolla va esclatar i, tornem-hi, dos i dos tornen a fer quatre. L´economia és implacable i si un estira més el braç que la màniga, el càstig arriba tard o d´hora. Enginyeria financera…, no em feu riure.
El darrer invent d´enginyeria no té l´arrel en la professió. Té l´arrel en giny, maquinació, estratagema, conxorxa, trama, màquina, artefacte, o en ginyar, maquinar, idear, inventar. També en una altra arrel, maquinar, ginyar, ordir, artificiosament, ocultament, complotar, intrigar. I de la paraula ordir, maquinar (alguna cosa) contra algú, a un fi determinat. Aquesta darrera modalitat d´enginyeria l´ha inventat Zaplana, quan va definir el projecte d´Estatut de Catalunya com «una obra d´enginyeria contra la llibertat».
La modalitat que Zaplana ha tret és el resultat d´una modalitat que fa temps que practica el Partit Popular. És l´enginyeria de la mentida. Ja veieu, és una modalitat derivada de la conxorxa, complot, intriga, emprant la mentida a dosis elevadíssimes per obrir forat en la societat espanyola contra Catalunya.
Aquesta enginyeria de la mentida que aprofita el tema del transvasament de l´aigua, el tema dels «Papers de Salamanca», l´Opa de Gas Natural sobre Endesa, el projecte d´Estatut i ara la Llengua, només té per objectiu obtenir vots a curt termini. Això es fa sense sospesar que el forat que fan, segurament és molt rendible però allunya Catalunya cada vegada més de la resta d´Espanya. Es fa amb una irresponsabilitat impròpia d´un partit que ha governat i que pensa tornar a fer-ho.
Sovint diuen respecte a Catalunya que estem balcanitzant la Península, sabent que són ells els que fan els mateixos passos i intoxicacions mediàtiques que van fer els serbis per portar al desastre dels Balcans.
Sorprèn pensar què hi ha darrere de tanta conxorxa, tanta trama. Hi ha alguna cosa més enllà? Hi pot haver la seva arribada al Govern. I què faran després amb Catalunya? Colonitzaran el Principat?
Encara s´entén molt menys el paper del partit a Catalunya. Durant un temps hi havia l´esperança que el seu paper fos més responsable. Hi va haver moviments de Piqué que van ser tallats per l´arrel. Ara, domesticat tot el partit a Catalunya, el PP català fa el mateix joc d´enginyeria de la mentida. Dient mentides indecents com la de la confrontació lingüística a Catalunya.
La pregunta és, què hi podem fer nosaltres? No gaire res. Paciència. I mentre duri tot el treball d´enginyeria de la mentida fer el que vinc dient fa anys. Amb el PP ni pa ni aigua. No cal donar excuses pel fet que el pacte del Tinell havia exclòs al PP; estava ben fet. Ni cal tampoc donar explicacions de com ells mateixos s´han exclòs de la negociació de l´Estatut.
A la fi, deu ser la mateixa gent que practicava l´enginyeria financera la que practica avui l´enginyeria de la mentida. Qui practica aquesta enginyeria, no només no és ètic, és antidemocràtic. Fa servir les regles de la democràcia amb mala fe pel seu ús, oblidant el bé comú. Si tenim clar el rebuig als administradors d´empreses que no responen a un criteri ètic, no veig com no hem d´excloure del debat els polítics que viuen de l´enginyeria de la mentida.
Queden encara més sinònims derivats del mot enginyeria. Ordir, en sentit figurat és maquinar alguna cosa contra algú, a un fi determinat. I maquinista, aplicat als teatres és qui col·loca les decoracions, qui té cura de les mutacions escèniques.
Zaplana és, doncs, el maquinista de l´enginyeria de la mentida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!