Energia i costos externs
Feia molts mesos que tenia pendent aquest article. Li devia a Pascual Aguilar, a tot el col·lectiu del No a la Mat i ho havia anunciat diverses vegades. Sovint ens hem engrescat en el debat de quina és la millor forma de generació elèctrica. El debat acaba sempre cercant quin és el mètode amb menys cost de generació i quin és el que afecta menys el nostre entorn. Si el cost de generació és la suma dels costos d´explotació, manteniment i amortització de la central, els costos mediambientals són més difícils de calcular. S´anomenen costos externs. És un concepte sovint emprat per col·lectius anomenats ecologistes i és un concepte sobre el que es fa molta demagògia. Ens pot semblar que l´energia fotovoltaica és molt amable amb el medi ambient pel fet de que el combustible és el sol, però cal veure el cost ambiental de la fabricació de les plaques per tenir una idea precisa del cost extern.
La mateixa cosa hem de dir de cadascun dels diferents mètodes de producció elèctrica. Un pantà i la seva central hidroelèctrica també tenen l´energia gratis, l´aigua; el seu efecte en l´entorn on es fa té un cost extern que s´ha d´afegir al cost directe de producció. Un parc eòlic té un cost de producció del molí de vent i un cost en paisatge, costos externs que s´han d´afegir al cost directe de producció. Una central nuclear té un cost d´inversió, un cost d´operació i manteniment, però també té un cost del residu radioactiu residual i un cost derivat dels accidents que hi ha hagut en tota la història de les centrals nuclears; el cost total ha de ser la suma d´ambdós. Una central de gas de cicle combinat, com les que es construeixen avui a Espanya, té un cost d´inversió, de combustible i de manteniment, però també un cost extern derivat de la generació de CO2, fàcilment calculable amb el preu de mercat d´emissió de CO2; cal sumar els dos per veure-hi clar. Les mateixes coses podem dir de la generació amb centrals de carbó i de biomassa.
La qüestió és, com ho fem per calcular els costos externs i poder plantejar un debat allunyat de la demagògia? Aquesta pregunta me la va respondre una amiga economista especialitzada en econometria ambiental, dedicada a l´estudi del cost ambiental de les activitats de la nostra societat. Em va explicar que hi havia un treball molt important de la Unió Europea sobre els costos externs de l´energia.
Sorprenentment he trobat un treball que comença a fer-se durant l´any 1990 a la UE per part de tots els 15 països que la componien. El treball es va nomenar ExternE (External Costs of Energy) i va ser succeït per altres treballs NewExt i ExternePol fins arribar a les dates actuals. Són 15 anys d´estudis i càlculs, d´aproximacions i de millores en els models de càlcul, amb prou rigor per ser emprades en aquesta discussió. No sé respondre per què aquests estudis no son més coneguts i utilitzats per tothom. Segurament perquè no convé a ningú: als ecologistes perquè deixa massa bé a l´energia nuclear; i als altres perquè ensenya que hi ha més costos que s´haurien de cobrar en la tarifa elèctrica.
Durant la presentació del Pla d´energia de la Generalitat vaig preguntar a Josep Isern, director general d´energia, per què no s´havia utilitzat el concepte de costos externs per definir la política energètica del futur. Em va contestar que no tocava fer-ho. A mi no m´ho sembla.
Els costos externs es refereixen als costos ocults que afecten la salut i el medi ambient. Els danys derivats de la generació elèctrica no estan inclosos en els costos de generació ni en les factures de consum. Alguns d´aquests costos repercuteixen en major atenció sanitària. Altres costos tenen un caràcter més «virtual», en funció de la quantitat que els ciutadans estarien disposats a pagar per evitar-los. L´estudi dels costos externs és complex, exigint uns coneixements que s´han adquirit durant aquest període de temps. El volum de dades obtingudes és impressionant, anant des de taxes d´emissió dels agents contaminants, fins als models meteorològics, passant per la informació demogràfica i les enquestes sobre les escales de valors individuals que permetessin quantificar qüestions com els danys causats a la salut.
Després de 15 anys, de refer dades, dels nous projectes, podem tenir xifres revisades sobre cost extern de diverses tecnologies de generació elèctrica. L´informe final del projecte ExternePol d´agost de 2005 xifra els resultats previstos per a Alemanya a l´any 2010. Els resultats s´expressen en cèntims d´euro per kilowat-hora d´energia produïda. La producció hidroelèctrica és la de menor cost extern, amb 0,05 cEUR/kWh. Els costos de la generació eòlica s´acosten a 0,09 cEUR/kWh, mentre que l´eòlica marina és de 0,12 cEUR/kWh. Els costos de generació nuclear són inferiors a 0,19 cEUR/kWh, dels quals el 70% provenen de la radioactivitat residual. La generació fotovoltaica a Europa del Sud té un cost extern de 0,28 cEUR/kWh; aquests costos provenen de la fabricació dels panells. La biomassa té un cost extern de 0,4 cEUR/kWh. El gas natural els té de 0,9 cEUR/kWh. Els majors costos provenen de la generació elèctrica amb carbó, sent de 2,5 cEUR/kWh per a les centrals amb turbines de vapor.
Aquests resultats ens haurien d´ajudar a trencar tòpics. No perquè una cosa a nosaltres ens ho sembla ha de ser necessàriament veritat. Ens hem d´acostumar a fer les anàlisi amb més precaució i amb més propietat i a fer-ho específicament per kWh produït. Només així podrem veure quin és el sistema més eficient, quin és el que ens convé i amb quina barreja de tecnologies haurem d´anar per arribar a un objectiu.
A aquests costos externs cal afegir els costos de producció directes. La suma d´ambdós és la que val. Però això ho deixarem per a un altre article.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt interessant l’article, però podries posar els links o les referències per accedir a aquests estudis, sisplau?
Com tu mateix dius, és molt difícil i arbitrari calcular els costs externs i cal veure quins són els que s’han tingut en compte. Per exemple, la instal·lació d’una central nuclear provoca immediatament una devaluació de tot l’entorn, de tot el territori que l’envolta. Només cal que ens fem la pregunta a nosaltres mateixos. T’importatia viure a 500 metres d’una central hidroelèctrica o una central fotovoltaica? I viure a 500 metres d’una central nuclear?