Canvi de Josep Maria Rañé per Jordi Valls
Finalment el president Maragall ha pogut fer la remodelació del Govern. Tots sabem que en el futbol es fan canvis per millorar l´estratègia del partit, col·locant més davanters que defenses, o al revés. Encara que sabem que alguns canvis només serveixen per perdre temps fins que el partit s´acabi. No sembla aquest el cas. El primer Govern Maragall va néixer condicionat pels pactes entre els partits que el formen, amb noms imposats al president. És així com va entrar Josep Maria Rañé, quan tots esperàvem que fos el conseller d´Indústria del Govern a l´ombra quan el PSC era a l´oposició, Miquel Barceló. La sorpresa pel nom de Rañé va ser relativa quan es va suposar que era la quota del PSC del Baix Llobregat al govern. Era relativa perquè, encara que sabem que en la formació del Govern hi ha moltes pressions per col·locar gent, es pressuposa que per als càrrecs d´un govern es tria el millor per cada cas. L´estrany del nomenament era col·locar un sindicalista al capdavant de la Conselleria d´Indústria, encara que fos maquillada també amb el nom de treball. Algú de l´oposició va dir que era com posar a la guilla com a vigilant del galliner (també s´ha dit de Rubalcaba).
El conseller Rañé ha passat en aquest govern de forma discreta. Algú m´ha dit que si un polític està mut, no xerra massa, ja té la meitat de l´èxit aconseguit. Jo no hi estic d´acord del tot. No m´agrada la xerrameca de Bono, ni l´excés de discreció de Montilla. Hi ha d´haver un terme mig. Algú ens ha d´explicar bé el programa del seu departament, ha de donar pistes a la societat cap a on han d´anar les coses. I aquest fet sovint és oblidat pels polítics de les conselleries i dels ministeris, moltes vegades perquè no es deuen veure prou segurs a l´hora de defensar segons quins arguments.
Del conseller Rañé m´agradava que era enginyer, em feia sentir una mica col·lega, encara que la seva visió de la indústria, per la formació que havia tingut, era forçadament esbiaixada. Sempre he defensat que a Indústria hi hagi polítics que vénen de la mateixa Indústria. No s´ha de repetir el cas del ministre Carlos Croisier que va tenir la barra de dir que la millor política industrial és la de no fer res. A Indústria hi ha molt a fer i no és bo posar-hi gent que no conegui des de dintre el problema, sense tenir un model propi. Segurament el millor ministre d´Indústria va ser en Piqué, que venia de patir ajustaments molt seriosos a Ercros, l´empresa que ell dirigia. Si no ens estranyem pel fet que a Economia hi posem una persona del ram, no entenc per què a Indústria hi podem col·locar qualsevol persona.
Ha estat un pas positiu el de Rañé a Indústria? Clarament, sí. Al seu poder hi té l´aprovació del Pla d´energia, amb les aigües força mogudes. En aquests moments començava la seva aplicació amb la concreció del primer pressupost dedicat a l´estalvi energètic. Quan a l´afer de la línia MAT, al principi no va estar gaire decidit, potser perquè ni ell mateix estava convençut completament de la seva necessitat. Al final ha pres posició i ha estat clar.
El nou conseller Jordi Valls és advocat, alcalde de Manresa i prové de Localret. Té el coneixement per impulsar les noves tecnologies. Però no estic d´acord que ara sigui el tema que més ens interessa. Ho era en el primer govern, fa dos anys. En els propers quatre anys el que ens cal és intensificar el model energètic, no el tecnològic. I per això ens fa falta una persona que sàpiga diferenciar des del primer dia un kw d´un kwh, la potència de l´energia.
Un periodista em va dir que el periodisme és la professió d´escriure allò del que no s´entén. Veig que la feina de polític és també la de gestionar afers dels quals no s´entén.
Em podré sentir col·lega del nou conseller?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!