Ahir va finalitzar el termini per presentar al·legacions al Pla d´Energia. El dijous dia 14 de juliol vaig llegir a Diari de Girona la notícia que titulava «Els ecologistes inicien una campanya contra la línia imitant la web del Govern». La notícia deia que els promotors de la pàgina tenien com a objectiu «donar informació més contrastada i imparcial que la que dóna el Govern i que consideren molt esbiaixada, ja que les respostes que apareixen en la seva pàgina estan mancades de versemblança». La informació es presenta en un document, Al·legacions-suggeriments al Pla d´Energia de Catalunya 2006-2015.
Nivell tècnicHe llegit el text esperant trobar informació no tendenciosa i gens esbiaixada. He de reconèixer d´entrada que qui ha escrit el text té bona oratòria. Una altra cosa són els arguments. La seva manca de seriositat és en part reconeguda quan demana que el nou Pla d´Energia sigui fet per «tècnics de reconeguda imparcialitat i solvència», deixant clar que els actuals redactors no tenen el nivell adequat ni la neutralitat deguda. Aquest és un argument que ja vaig llegir al portantveus de No a la Mat en una entrevista en aquest diari. «Disculpo els polítics perquè estan mancats d´informació. Tant a Catalunya com a l´Estat espanyol, les companyies elèctriques són les que sempre han planificat, perquè són les que disposen de les dades de consum i dels tècnics. Avui dia és difícil trobar un tècnic que no estigui vinculat d´una manera o altra amb les companyies». I es va quedar tan tranquil.
Aquest concepte, el de dir que com que els arguments no m´agraden, els altres son babaus, invaliden qualsevol argument de qui els fa. Com es gosa dir que l´Administració no té prous tècnics ni recursos externs per fer un pla d´energia i no sentir vergonya en dir-ho? Totes aquestes afirmacions denoten la inseguretat tècnica per afrontar la discussió de tot el col·lectiu contrari a la línia.
Criteris d’intensitat energètica
El document, a part de menysprear l´equip redactor del Pla d´Energia es posa en els criteris d´estalvi energètic. Qüestiona de forma absoluta que es faci el criteri d´estalvi emprant el concepte d´intensitat energètica (relació entre consum d´energia i PIB). El Pla d´Energia planteja un increment de consum d´energia pel fet que hi haurà un increment del PIB, mentre que el document desmenteix que això hagi de ser així, ja que «la Directiva Europea diu que l´estalvi d´energia és independent del PIB». No sé dins quin context es troba aquesta frase, però em sembla impossible que es pugui aplicar a Catalunya en el temps que vivim. Primer perquè l´increment de PIB que tenim es deu sobretot a un augment de la inversió, un 30 per cent del PIB. Segon, perquè no és comparable l´estructura econòmica d´un país avançat, com Alemanya, amb el nostre. Aquest concepte potser sí que es pot aplicar a Alemanya però és inversemblant aplicar-lo a Catalunya.
La nostra producció és molt lluny de la seva i l´augment de la mateixa implica un augment de consum energètic. No proporcional, menor, però augment al cap i a la fi. Es pot defensar que les noves inversions hagin de tenir menys consum específic d´energia, però és irresponsable defensar a capa i espasa que no hi hagi cap increment de consum energètic.
Mobilitat i transportEn aquest mateix apartat es queixa el document de la nul·la incidència del Pla d´Energia en la mobilitat i transport de mercaderies, la qual cosa no és certa ja que és estudiada dins el capítol 6, subcapítol 6.12 Aplicació per sectors, pàgina 195. Dóna la impressió que la complexitat del Pla d´Energia faci el document difícil de llegir, tal com va dir en Biel Jover. Ja vaig escriure que és difícil fer debats de física quàntica, per més que ens entossudim a fer-los.
Un altre aspecte en el qual el document és crític és en l´ús de l´hidrogen i en l´ús d´altres combustibles alternatius. De l´hidrogen, el Pla d´Energia en parla quan cita les actuacions del Departament de Treball i Indústria en matèria de transport fomentant l´ús de piles de combustible. Però és que l´hidrogen, a més, no és cap font d´energia. És una energia transformada que requereix electricitat o gas natural per a la seva producció. Sabem que és una energia de futur, que hi ha cotxes amb piles de combustible preparats, però el que cal és que la Unió Europea ens digui com es farà la distribució d´aquest gas, en forma de gasoducte o en producció a cada gasolinera. Pretendre que l´actual Pla ho prevegi és pretendre tenir la bola de cristall i ser mag.
Energia alternativa.
El fet és que a partir d´aquest punt el document va donant voltes a conceptes que son més propis d´il·lusions que no pas reals. Les al·legacions es queixen que l´única energia alternativa que es potencia és l´eòlica. Quan no és veritat, es potencia l´energia solar, preveient 70 MW instal·lats a partir dels 3 MW actuals; es potencia l´energia de biomassa, es potencia l´ús i producció de biocarburants; es potencia l´energia eòlica, amb l´impuls per arribar a l´any 2010 al sostre màxim possible de potència instal·lable avui a Catalunya de 3.000 MW (la qual cosa ja veurem com es fa pel fet de que 1.500 MW son dintre espais protegits); es potencia (poc) l´energia hidràulica amb la instal·lació de 100 MW més, i es planteja la recerca en energia del mar i geotèrmica, tots dos a títol merament anecdòtic.
Model de placa i molinet
Per què, doncs, diuen que l´única energia alternativa és l´eòlica i encara no els agrada? Doncs perquè el model que ells proposen és un model de la caseta i l´hortet, un model on no hi hagi grans centrals ni grans línies elèctriques, i on cada u fabriqui l´energia possible. Aquesta energia descentralitzada hauria de permetre fer funcionar tot el país. I només quan la inclemència del temps no permetés generar electricitat s´hauria de recórrer a la producció d´una central més gran. Aquest model és el que els fa moure, cosa lloable, però també és el que pensen que es pot posar a la pràctica en els propers vuit anys. I aquí sí que s´ha de dir que no sols hem de viure d´il·lusions. També hem de continuar funcionant.
Es queixen que la previsió que fa el Pla en energia fotovoltaica és de només 70 MW, potència que segons ells hauria de ser cinc vegades més gran. I passen per alt que l´energia fotovoltaica és una tecnologia que no està madura per ser explotada. Que no hi ha prou producció de silici per satisfer una demanda elevada, que el rendiment de la placa fotovoltaica és del 15% i que per poder ser aplicable se l´hi ha de donar a l´electricitat produïda un preu de compra de 190e/MWh, a més de donar-li una subvenció de la meitat del seu cost, essent aproximadament un 488 per cent més del preu mitjà de generació d´aquest passat mes de juliol. Les polítiques de suport a l´energia fotovoltaica tenen per objectiu potenciar la fabricació i la recerca i desenvolupament que permetin en un futur pròxim tenir una tecnologia madura per la seva explotació. Però no en podem deduir que avui la puguem emprar per substituir la generació actual.
Punt i a part mereix la proposta de generació eòlica de baixa intensitat de vent. Es pretén generar electricitat a cada casa àdhuc en àrees on no hi ha gaire vent. I per fer-ho possible demanen que la prima de compra d´electricitat produïda sigui inversament proporcional a la velocitat mitjana del vent a cada àrea. En definitiva, que un molí situat al menjador de casa tindrà una prima infinida perquè no hi bufa vent. Es vol primar la ineficiència en generació. Tot plegat perquè els redactors del document tenen aversió total que hi hagi empreses que generen electricitat, és igual que siguin petites o grans, i els sap greu no participar en l´activitat. És per això que proposen el model de la placa i el molinet.
Interconnexió amb França
Finalment hi ha el tema de la interconnexió amb França. Diuen, amb encert crec, que no s´ha de copiar el model italià que va optar per importar electricitat de França enlloc de produir-la. Diuen que aquest any la xarxa elèctrica espanyola ha estat excedentària i que les interconnexions amb França gairebé no s´han utilitzat. Doncs, de què tenen por? La connexió amb Europa només ha de servir per resoldre una demanda interior en el moment que faci falta. I no val a dir que això no és així perquè durant el 2 de març de 2004 no va poder ser, perquè jo els puc dir que vaig viure una situació al revés durant el setembre de 1993, quan es va cremar la subestació de Fecsa a la Meridiana. I si realment volem tenir les línies per resoldre problemes puntuals tampoc pot ser que les línies vagin carregades al 100 per cent. Han d´estar disponibles. I si no ho estan passa com a Itàlia. Tampoc val l´argument que quan a Espanya hi ha la màxima demanda a França també hi és; doncs això passa durant els mesos freds d´hivern, però no a l´estiu, quan a Espanya tornem a tenir puntes i a canvi a França tenen un període baix.
Tot això no impedeix que en el document hi ha aspectes en l´estalvi d´energia on hi estic plenament d´acord. Sobretot pel que fa a les mesures d´estalvi als habitatges, mesures, per cert, que el Pla d´Energia també cita. I és que part d´aquestes mesures les ha de prendre la Conselleria d´Habitatge, el departament del conseller Milà. Haurem d´esperar molt temps per saber-ne alguna cosa?
Tornant al principi, se´m fa difícil creure que aquests arguments, sense tocar a terra i en molts aspectes infantils, siguin els que fan moure col·lectius contra línies, contra centrals elèctriques, contra centrals de biomassa… dient que qui explica les coses ho fa amb manca de versemblança i tendenciosament. Fins aquí hem arribat! La demagògia del diputat Joan Boada queda petita davant aquest document.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El passat dia 1 d´agost, el Sr. Joan Vila, enginyer industrial i habitual col·laborador d´aquest diari en els temes energètics, ens va dirigir una dura crítica per algunes qüestions relacionades amb les al·legacions que conjuntament amb Ecologistes de Catalunya vàrem presentar contra el Pla d´Energia. No utilitzarem el to prepotent i menyspreant que caracteritza l´esmentat escrit; sinó que, valorant els interessos dels lectors, argumentarem a fi de desfer els malentesos que el Sr. Vila hagi pogut causar.
El nucli central de les nostres al·legacions es basa en la necessitat peremptòria de fer front eficaçment a dos fets incontestables que amenacen la continuïtat del nostre benestar, la nostra qualitat de vida i, qui sap, si l´actual model socioeconòmic. Es tracta per una part de la dependència envers els combustibles fòssils i per altra de l´escalfament global del planeta. No és, doncs, una qüestió d´estètica o de gustos el fet de triar un model energètic que respongui a aquest doble repte. No disposem tampoc de tot el temps del món per fer realitat tots els canvis que calguin per adequar-nos a la nova situació. Les especulacions possibilistes tendents a allargar el màxim possible l´actual manera de fer, no són altra cosa que la negació de la realitat que fa l´estruç davant un perill: amagar el cap sota l´ala. Cal afrontar amb valentia els nous reptes i cal adoptar de forma immediata els canvis necessaris, per més dolorosos que siguin. I és en aquest aspecte, que les petites i mitjanes empreses de Catalunya, amb la seva capacitat d´adaptar-se i innovar, han de jugar un paper molt important.
No es tracta, Sr. Vila, de triar entre el model de la «placa i el molinet» i el d´energia a dojo. La qüestió és, més aviat, que no tenim altre remei que introduir canvis radicals en la nostra gestió energètica, i la realitat és que el Pla d´Energia que nosaltres critiquem no planteja amb fermesa el canvi de direcció esperat: d´aquí al 2015 dependrem encara més dels combustibles fòssils, en un escenari caracteritzat per l´assoliment de preus que col·lapsaran la nostra economia i per un elevat grau de conflictivitat geopolítica.
El Pla d´Energia tampoc afronta el problema de les emissions de CO2 regulat pel protocol de Kyoto ja que sobrepassarem amb escreix el límit màxim d´emissions que tenim assignades. No cal que recordem als lectors les catastròfiques conseqüències que l´escalfament del planeta ocasionarà.
L´estratègia per afrontar aquesta delicada situació, Sr. Vila, passa, inevitablement, per aconseguir una important millora en eficiència energètica que comporti una reducció real del consum energètic. Si no som capaços d´aconseguir-ho, mai les fonts renovables podran substituir els combustibles fòssils, mai deixarem d´emetre ingents quantitats de CO2 i seguirem exposats a les nefastes conseqüències de l´esclavatge envers la generació nuclear.
És la mateixa Unió Europea qui reconeix aquesta realitat en la seva, recentment aprovada, Directiva sobre Eficiència Energètica, quan diu que la reducció d´un 20 o 30% del consum energètic és possible, sense anar en detriment de l´actual benestar, i, afegeix, que si ho aconseguíssim, ens situaríem com l´espai més competitiu i dinàmic del món. Trobem, per tant, molt justificat que les nostres al·legacions posin en evidència que lluny d´una reducció de l´11,5% d´ara al 2015, el Pla d´Energia plantegi un augment del consum d´energia final de l´ordre del 20%, com a mínim. No creiem que fóra tan difícil assolir l´esmentada reducció real del consum, si tenim en compte que les pimes de Catalunya (i això el Sr. Vila ha de saber-ho com a bon empresari que és) malbaraten un 10% de l´energia elèctrica que consumeixen, segons va fer públic Unión Fenosa ara fa uns mesos. Un altre tant podria estalviar-se del consum de les llars i més encara si afrontéssim la mobilitat de persones i el transport de mercaderies amb valentia, ja que, en lloc d´acceptar la realitat actual com a inevitable, creiem que és imprescindible incidir en la societat per aconseguir un canvi cultural que, juntament a una optimització del transport públic i la internalització dels costos reals, aconsegueixi una reducció efectiva del consum. I això és el que diguem, Sr. Vila, a les nostres al·legacions, immediatament després de la frase en la qual ens referim a la nul·la incidència del Pla d´Energia en el sector del transport i que vostè ha tret fora de context maquiavèlicament.
Per a nosaltres, és també molt important el paper de les fonts renovables per aconseguir adaptar un nou model energètic a les circumstàncies actuals i futures. De fet, una gran multinacional del petroli com BP (British Petroleum) que «a priori» no estaria gens interessada a promocionar l´energia solar, creu que, d´aquí a pocs anys, un 50% de l´energia necessària podrà obtenir-se de l´energia solar i altres fonts renovables. Estem d´acord que s´han de dedicar molts recursos a la producció elèctrica fotovoltaica; però vostè, Sr. Vila, ja sap que actualment se n´està millorant molt l´eficiència amb els captadors solars orientables. Tenim, per altra part, un gran camp per estendre l´aprofitament solar tèrmic plenament rendible (les plaques que produeixen aigua calenta). En definitiva, no creiem que l´objectiu que planteja el Pla d´Energia per a l´aprofitament solar sigui adequat ja que països amb molta menys insolació que nosaltres el superen plenament.
Quan vostè, Sr. Vila, ens critica que demanem primes incentivadores per determinades formes d´obtenció d´energia renovable, oblida esmentar que si internalitzéssim tots els costos de les actuals fonts energètiques, segurament les renovables serien les més rendibles, tanmateix l´eòlica de baixa intensitat.
És important remarcar que la distribució de la generació suposa una democratització de l´accés a la producció energètica. Amb la distribució, la generació ja no estarà únicament en mans d´unes poques empreses, sinó que qualsevol ciutadà, cooperatives de productors o petita i mitjana empresa hi podrà accedir. I és per això que demanem que el Pla d´Energia li doni la importància que té. Creiem també que aquesta generació distribuïda no ha de descansar únicament en la font solar, com sembla que vostè només vol entendre, sinó també en l´eòlica a petita escala, la biomassa (no la incineració de residus com proposa el Pla d´Energia), la cogeneració (per aquells processos industrials que ho permetin) i l´hidrogen. A més, Sr. Vila, les nostres al·legacions no descarten la producció energètica a gran escala perquè també nosaltres volem que el país funcioni, i funcionarà molt millor si la microgeneració distribuïda assoleix tota la seva potencialitat. De fet, hi ha un ampli consens a reconèixer que és un model molt més segur i fiable que l´actual. Avui, la destrucció per accident o atemptat d´una central de generació, d´un sistema de transport energètic (línies MAT, gasoductes, oleoductes) o d´una subestació elèctrica pot tenir conseqüències catastròfiques. No creiem, per tant, que sigui inviable el model basat en la generació distribuïda, tal com vostè afirma qualificant-lo despectivament com el model de «placa i molinet».
La seva postura respecte a les interconnexions, tot i reconèixer la seva inutilitat, ens sembla de fe cega en l´actual model. No se n´adona que la seva reivindicació de línies i més línies, només per si de cas, no té cap lògica ni racionalitat. Abans de reclamar-les perquè estiguin disponibles quan sigui necessari, ha de tenir en compte, Sr. Vila, que aquestes infraestructures monstruoses suposen, per un costat, una important inversió, i per l´altre, un greu atemptat al territori i a l´ecologia, a part de l´important risc per a la salut humana i animal. És per això que ens fan por !
També en aquest cas, la generació distribuïda reduiria el nombre de MATs necessàries, i això, Sr. Vila, ho sap perfectament perquè en alguna ocasió l´aportació elèctrica de la planta de cogeneració de la seva empresa ha evitat la caiguda total de tensió a la línia de Besalú. No seria més lògic dedicar les milionàries inversions en línies MAT fetes només «per si de cas», a un canvi de model més segur i fiable o a desenvolupar tecnològicament les fonts renovables ? Els dubtes que plantegem sobre la imparcialitat i independència dels assessors de l´Administració es veuen avalats per una llarga trajectòria de dependència envers les empreses del sector i és aquesta una realitat àmpliament reconeguda per la mateixa classe política. Durant molts anys, són les elèctriques les que han suggerit la conveniència de determinades infraestructures. La necessitat d´augmentar les interconnexions, per exemple, arrenca d´un contracte entre Red Eléctrica i Électricité de France. I ja més actualment, l´empresa que ha realitzat l´Estudi de planificació de les infrastructures d´energia elèctrica a Catalunya, que ha servit de base per al Pla d´Energia, ha estat vinculada comercialment a empreses de distribució elèctrica. És lògic que pensem que difícilment es pugui ser jutge i part. Tots tenim coneixement de com determinades empreses del sector elèctric han aprofitat i aprofiten encara, la seva posició de domini per desinformar els usuaris segons les seves conveniències. Res més lluny de les nostres intencions en apuntar la nostra desconfiança envers aquests assessoraments que voler semblar superbs, ja que assumim amb modèstia les nostres limitacions. Únicament preteníem palesar una realitat palpable.
La veritat, Sr. Vila, i això va per a tots els Srs.Vila (no de cognom sinó de tarannà) que hi ha escampats per la geografia de Catalunya i part de l´estranger, és que des del primer moment, la plataforma No a la Mat hem fet un gran esforç a proposar sempre alternatives als plantejaments que considerem inconvenients per la societat catalana. Col·laboren amb nosaltres persones de diversa formació, la major part, és veritat, són persones del carrer, però també n´hi ha amb formació universitària, tècnics, enginyers i tanmateix algun científic i professor universitari. Entre tots intentem que les nostres propostes siguin factibles. Lamentablement, ens veiem contínuament menyspreats, vilipendiats i ridiculitzats. Se´ns apliquen qualificatius pejoratius, com tot el reguitzell que vostè, erigit en actual Torquemada, ens dirigeix: il·lusos, infantils (aquest no té per què ser negatiu), poc seriosos, poca vergonyes, demagogs. Volen invalidar, de soca arrel, les alternatives que plantegem amb expressions despectives com la placa i el molinet, la caseta i l´hortet, la fàbrica d´espelmes, la caverna dels neolítics… I, el que és pitjor encara, molts altres Srs. Vila, ignorant les nostres propostes, ens volen tapar la boca amb esparadrap marca «La cultura del no» en un flagrant atemptat contra la llibertat d´expressió i la democràcia participativa. I nosaltres ens plantegem: no deu ser que en la seva ceguesa d´homes unidimensionals no són capaços de considerar altra cosa que el que sempre han vist i conegut i rebutgen, per tant, qualsevol suggeriment de canvi? Ara, les perspectives del futur immediat, fan que ens veiem abocats a fer canvis molt importants i cal que ens afanyem a iniciar un nou camí que el Pla d´Energia havia d´haver marcat amb valentia i que, lamentablement, no ha fet.
XAVIER Llorente Cabratosa
Portaveu de la comissió tècnica de la plataforma No a la MAT