Des de les comarques de Girona

Un dels motius pel que escric a Diari de Girona prové del vessament de fuel al Fluvià el 7 de juny de 2004. No vaig entendre la vehemència amb la que els mitjans de comunicació es van posar amb nosaltres ni les coses que deien. Estudiant el recull de premsa vaig veure que això passava perquè sovint la ignorància i la demagògia dominen el debat. Els diaris sovint són només els transmissors. També era conseqüència de la manera de fer que tenim a l´empresa de ser discrets i passar desapercebuts. En Francesc Ferrer escrivia al seu bloc «…en general la informació no ha estat pas gaire eficient, en quan no s´ha explicat si efectivament havia estat una desgràcia o un fet intencionat… Examinem la paradoxa. Al 1982 Joan Vila era un home exquisit amb la naturalesa, era ecologista abans de que molts dels que ara criden en fossin. I ara aquests el volen crucificar. I jo crec que és injust». Més endavant em deia que pensava que la premsa ho copiaria, però no els devia interessar.

La premsa va prendre posició en el vessament. El Periódico, ens va culpabilitzar d´entrada en la seva editorial. «Serà un bon escarment», deia. El Punt va passar de puntetes en les seves editorials. Diari de Girona va fer d´altaveu del Departament de Medi Ambient a Girona; «el vessament al Fluvià ha estat "un error" massa greu perquè les responsabilitats se les endugui el vent», deia en una editorial. I en un altre, «La responsabilitat hauria d´anteposar-se als interessos partidistes de laminar l´adversari», donant per fet de Salvador Milà havia abaixat la gravetat del vessament per fer-me un favor polític. Hi va haver un article que va ser clau; va ser un article de Jaume Fabre a La Vanguardia. Explicava la meva trajectòria i les implicacions en el mon del senderisme i de la vall de Camprodon; acabava dient «la vida tiene paradojas crueles, pero jamás había visto una tan tremenda como ésta». Va seguir una editorial de La Vanguardia, dient «…es un directivo comprometido desde hace tiempo con la sostenibilidad y la preservación del medio ambiente, lo que demuestra que, siendo absolutamente necesarias las medidas de prevención y control, también lo son las que propician una respuesta inmediata como, aparentemente, ha sido esta vez el caso».
Van seguir a la premsa una quantitat d´articles a favor, des de Girona, amb en Quim Curbet, des de Sarrià per gent que ens coneix, i des de Camprodon. També van continuar articles i declaracions en contra, com el de Ramon Iglesias en el seu dietari. Canya! titulava el seu comentari, dient «des de medi ambient preparen una estratègia encaminada a donar exemple. La realitat és que ha costat molts anys tenir rius com el Fluvià i la Muga mínimament sanejats, per ara ser indulgents». També Joan Boada, «No sabem si hi ha hagut delicte ecològic, però sí que hi ha hagut negligència. La sanció ha de servir perquè ningú no es cregui que no es fa aquest tipus de control i les empreses s´assegurin de tenir totes les condicions tècniques per evitar situacions com aquesta».
No va ser fàcil veure-hi clar. Molta gent em deia que la premsa s´havia excedit de rosca. Analitzant-ho bé, el que havia passat era que la premsa havia decidit creure tot el que venia de Medi Ambient de Girona i res del que nosaltres dèiem. Havíem participat de forma indirecta en el vessament del Prestige, subministrant material pels voluntaris i també intervenint en foros d´opinió; en aquests foros varem exposar el nostre coneixement sobre el fuel, exposant que no crèiem que el fuel sortís del vaixell per culpa de la temperatura i de la pressió. En el nostre accident, varem insistir que el fuel no es barreja amb l´aigua, que sura per sobre, que els peixos anirien per sota i que difícilment es contaminaria els aqüífers. Ningú en va voler saber res. L´administració no es va deixar acostar ni va voler escoltar. Gairebé tota la relació que varem tenir va consistir en declaracions i més declaracions oficials. El tractament criminalitzat va ser de tal magnitud, que Francesc Baltrons, l´advocat de l´empresa va dir que si el dia de la declaració a la comissaria d´Olot no hi vaig dormir a la nit, va ser perquè algú em coneixia. Durant el primer mes de la neteja hi va haver una recerca exhaustiva per trobar peixos morts, aus mortes, el que fos per culpabilitzar-nos. Fins i tot es va arribar a dir que s´havia trobat una llúdriga petita morta. Ens havien criminalitzat abans d´hora.
Havíem encarregat a una empresa especialitzada l´anàlisi de la qualitat biològica del riu. El 22 de juliol, un primer informe deia «la qualitat de l´aigua del tram objecte de l´estudi és bona. Així ho determinen els resultats dels índex biològics i ho corroboren les mesures dels principals paràmetres fisicoquímics. L´hàbitat fluvial és molt divers. Les comunitats de diatomees són pròpies d´aigües de bona qualitat. La comunitat de macroinvertebrats és pròpia d´aigües molt netes».
Mentre, seguien les declaracions de Gabriel Jover a la premsa «després de comprovar que l´afectació immediata no és greu, ara estem analitzant si el fuel travessa la cadena tròfica» i «la rapidesa en l´actuació després de l´abocament i la col·laboració de l´empresa que el va causar en la neteja del canal han estat vitals per evitar una catàstrofe».
A l´octubre de 2004 ja teníem l´informe sobre els efectes ecològics del riu. L´estudi deia, «El tram dels rius analitzat posseeix característiques hidrològiques i morfomètriques de molt bona qualitat, la qual cosa assegura una gran potencialitat biològica. La qualitat de les aigües, d´acord amb els paràmetres generals analitzats, és bona i està d´acord amb el context regional on es troba el tram de riu objecte de l´estudi. Tots els paràmetres biològics analitzats indiquen que l´ecosistema fluvial es troba en bones condicions i que no ha resultat afectat negativament per l´abocament de fuel. No s´han trobat concentracions significatives d´hidrocarburs ni al sediment ni als peixos, tant aigües amunt com aigües avall del punt d´abocament. D´acord amb els resultats obtinguts, es pot afirmar que el fuel abocat no ha estat incorporat a la cadena tròfica».
El punt més greu havia passat. El riu era net i l´afectació no tenia residus. Quedava la part legal. Els Mossos d´Esquadra van presentar al Jutjat núm. 1 d´Olot un informe on s´indicava la possibilitat de que el vessament fos delicte penal. L´informe, malgrat que tenien la informació donada per Indústria, no citava la possibilitat de l´accident. Es va anar a cercar un mòbil per explicar una anomalia en la construcció de la central. Mòbil que es va potenciar amb declaracions forçades dels enginyers constructors de la central. Un mòbil que finalment ha estat ridícul, deixant fora de lloc l´informe dels Mossos. Les declaracions dels dos administradors de l´empresa, les de l´enginyer que dirigeix la central, les dels dos enginyers de l´empresa constructora de la central davant la jutgessa, juntament amb l´informe d´un enginyer encarregat per l´empresa van ser suficients per resoldre el cas. Faltava l´informe del fiscal, que alhora va demanar un altre peritatge a un enginyer. Quan això passava, hi va haver un canvi de jutgessa. Finalment, el cas s´ha arxivat.
He de reconèixer que els primers tres mesos després de l´abocament van ser molt durs. Aguantar la pressió dels diaris, mantenir la concentració en les declaracions, intervenir en l´organització de les tasques de neteja, encaixar les mostres d´ànim de la gent, va ser dur. Recordo, encara emocionat, la meva arribada el diumenge 13 de Juny a la festa de Sant Antoni a Camprodon. Els nens de l´Eixam, grup de nens amb els quals sortim una vegada al mes a muntanya, havien penjat una pancarta d´ànim.
Molt més fort va ser la mort d´en Xavier Monton, enginyer químic que treballava des de l´any 1986 amb nosaltres. No va poder aguantar la pressió del moment i ens va deixar. Passava a finals de juliol. Aquest cop va ser fatal. Es va afegir a una moral delicada de tot l´equip. Perdíem una persona clau en l´organització, havíem començat a perdre quota de mercat, no dedicàvem prou atenció a la fàbrica. A finals de l´any 2004 l´empresa trontollava com a conseqüència de tot plegat. L´arribada d´una persona per estar al lloc d´en Xavier i el treball de tot l´equip ha permès que a l´any 2005 la situació s´hagi recompost.
A partir del mes d´agost varem començar a treballar en pagar les despeses de l´accident. Una reunió amb l´ACA a Barcelona va engegar el procés d´obtenció de dades. A l´octubre de 2004 teníem totes les factures. El cost de la neteja havia costat 900.695 euros, 351.444 dels quals els havíem pagat nosaltres directament.
Com és possible que una neteja tingui un cost tan elevat?. Senzill, el fuel va ser extret barrejat amb aigua amb cisternes d´aspiració. Aquests camions d´Olot-Net i d´Hidrojet, van estar 896 hores treballant, dia i nit, festius inclosos. Les cisternes les havia demanat el nostre enginyer abans de dir-me res a mi. Per això hi havia cisternes abans d´haver-hi barreres. N´hi va arribar a haver 5 al mateix moment, més un camió que feia trasllats fins Barcelona. Hi havia una cisterna soterrada d´una antiga caldera a la fàbrica que feia les tasques de magatzem. Van se necessaris 15 viatges de cisternes de 25 Tm. a Barcelona, amb un total de 235.688 kg que van ser eliminats per l´empresa Ecoinsa. Es van necessitar 537 hores de màquines per obrir camins i ajudar en les tasques de barreres. Al canal de la fàbrica es van eliminar 1.204.860 kg de terres que van ser transportades en transport especial fins l´abocador de Cruïlles. Hi van haver 1.710 hores de personal extraient fuel només a la zona del canal, coordinant contenidors, extraient còdols del fons del canal. El fons del canal, una vegada net, es va analitzar per una empresa, que alhora va ser fruit d´un control per una altra empresa. La conclusió que arriba és «En base a l´anàlisi de risc realitzat els nivells de contaminació residuals detectats a l´emplaçament són compatibles amb l´ús previst presentant un risc acceptables sobre la salut de les persones, per la qual cosa es pot concloure que les tasques de sanejament realitzades a les àrees afectades pel vessament de fuel han assolit els objectius de qualitat establerts».
Tot plegat, un esforç considerable per part de tota la gent que hi va intervenir, personal d´ACA, agents forestals, treballadors de Forestal Catalana, de Olot-Net, d´Hidrojet, de Masdevall S.A., de Marcel·lí Corbera, de Papelera la Confianza, i de les empreses que tots vàrem contractar pel seguiment de les anàlisis. La recuperació de l´empresa és ara un fet; hagués estat molt més difícil de no haver rebut l´ànim moral de molta gent de Girona, de Sarrià, de Besalú, de Beuda, de la Vall de Camprodon i de tots els proveïdors i clients que formen aquesta petita comunitat al voltant de l´empresa. A tots ells els hi hem de donar les gràcies.Queda per resoldre el pagament de les tasques. I haurà acabat un malson, tot i que en paraules d´un director d´ACA, «els vostre comportament en les tasques de neteja us honora». Benvingudes siguin.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!