El País Valencià en fallida: malbaratament i espoli

Fa ja mesos que al País Valencià intentem sobreviure econòmicament a base de crèdits, pòlises i altres mecanismes per allargar l’agonia. No obstant, com tots bé sabeu, l’agonia ha arribat. Ahir el govern de la Generalitat Valenciana demanava formalment ajuda a l’Estat. Es parla d’una necessitat immediata de 2.000 milions d’euros i d’uns vora 5.000 milions per a finals d’any.

Els partits polítics de l’oposició i l’opinió pública en general han apuntat de seguida al malbaratament en grans esdeveniments i infraestructures inútils com a causa d’aquesta situació. Però la realitat és que s’obliden del principal factor.

La fallida del País Valencià (i la penosa situació d’altres autonomies, veure Catalunya) demostra inequívocament que el model autonòmic (de finançament) ha fracassat.

Quantitativament ha pesat molt més el mal finançament i l’espoli fiscal que no la mala gestió del Partit Popular; i amb això no els pretenc eximir de la seua mala (malíssima) gestió però si ajustar-se a la realitat de les xifres.

Només en el període 2002-2009 alguns estudis han xifrat en vora 8.400 milions d’euros els recursos que el País Valencià ha deixat de rebre per les distorsions en el sistema de finançament autonòmic espanyol. I encara podem afegir a aquestes xifres l’espoli fiscal – diners de recaptació impositiva que se’n van a Madrid i no tornen – i estaríem parlant de vora 6.000 milions d’euros més anuals.

És a dir, en uns quants anys amb un finançament just i sense espoli fiscal, podríem pràcticament liquidar el deute total de la Generalitat Valenciana.

Com deia, no es tracta d’eximir al PP de les seues responsabilitats, però aquesta és la realitat de les xifres. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *