Els partits polítics de l’oposició i l’opinió pública en general han apuntat de seguida al malbaratament en grans esdeveniments i infraestructures inútils com a causa d’aquesta situació. Però la realitat és que s’obliden del principal factor.
La fallida del País Valencià (i la penosa situació d’altres autonomies, veure Catalunya) demostra inequívocament que el model autonòmic (de finançament) ha fracassat.
Quantitativament ha pesat molt més el mal finançament i l’espoli fiscal que no la mala gestió del Partit Popular; i amb això no els pretenc eximir de la seua mala (malíssima) gestió però si ajustar-se a la realitat de les xifres.
Només en el període 2002-2009 alguns estudis han xifrat en vora 8.400 milions d’euros els recursos que el País Valencià ha deixat de rebre per les distorsions en el sistema de finançament autonòmic espanyol. I encara podem afegir a aquestes xifres l’espoli fiscal – diners de recaptació impositiva que se’n van a Madrid i no tornen – i estaríem parlant de vora 6.000 milions d’euros més anuals.
És a dir, en uns quants anys amb un finançament just i sense espoli fiscal, podríem pràcticament liquidar el deute total de la Generalitat Valenciana.
Com deia, no es tracta d’eximir al PP de les seues responsabilitats, però aquesta és la realitat de les xifres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No tenen ningún contable que els ajude a fer pressupostos? o és que són idiotes?
De fet, veient com s’els gastaven, seguint la màxima del “per aon passa banya” casi millor que tinguem un finançament deficient, perque sería impensable les empastrades que hagueren fet amb 6.0000 milions més a repartir cada any…
Les dretes espanyoles tenen preponderància a malbaratar amb aeroports o grans macroprojectes o qüestions versemblants, planificat des de l’Estat espanyol mentre els deixen i poden.
I les esquerres espanyoles tenen preponderància a malbaratar en agències de col.locació i d’obres o serveis mal estructurats a benefici dels seus ‘amics’ o qüestions versemblants, fins que es desplomen o acaben desploman l’economia ciutadana.
Una combinatòria explossiva a qual pitjor.
Però ells tallen per on més els interessa amb més del mateix.
Salven diputaciones provinciales com les seves capelletes de poder màxim centralitzat del fer i desfer, inversions militars i sus instuticiones sagradas i inclús nacionalitzen Bankia per aconseguir els seus interessos. El primer que va dir Rajoy que no retallaria en les forces militars internacionals deplaçades a l’estranger.
Pot ser per a marcar diferències amb Zapatero en Irak, encara que després es va prodigar en Afganistàn i tot arreu per compensar-ho amb escreix.
Un luxe que a hores d’ara i davant l’actual situació l’Estat espanyol no és pot permetre. El País Valencià entre el PP i el PSOE espanyols de les FAES i FUNDACION IDEAS, entre la dreta i l’esquerra espanyola a qual pitjor i i que no els inspira gens cofiança de fa anys i panys, fins que venen els europeus a posar ordre, però les estissores són en mans dels mateixos que han creat tot aquest desgavell. El País Valencià és entre l’espasa i la paret, entre el PP i PSOE I davant el dubte sembla que sempre val més el conegut, que el bó per conèixer amb tots els seus percals.
Una vegada reestructurats les administracions a gust del PP ò PSOE espanyols, només resta poder sortir de la zona euro, sense deixar del ser al si de la Unió Europea com ara hi són Anglaterra, Dinamarca a la recerca d’una economia més adaptada a les característiques pròpies del país.
Una Unió Europea a la carta, on les regions com un País Valencià a la carta poden tindre el seu paper, a banda de deslliurar-se dels interessos creats de sempre i inconfessables d’Estat del PP-PSOE.
Per què no han venut Caja Madrid o Bancaja a la Caixa o al millor postor dels altres bancs tal con han fet amb la resta de caixes insolvents.
Per què necessiten un cent mil milions per tapar els pròxims forats dels interessos creats durant anys i panys del ‘café para todos’ i de les subvencions que no reben ja d’Europa.
I qui és el principal beneficiari dels interessos del deuter que paga l’Estat espanyol, que no siga la pròpia banca espanyola que és la que més valors té i compra.
Alhora que deixa de fer la seva tasca ordinària de sempre al servei de l’activitat economica del país, com en temps de Felipe Gonzàlez.
I per què necessiten comprar interessos polítics catalans -com a fama de pesseters que tenen- i de la resta de l’Estat per mantindes al poder i la seva hegemònia.
Estafats per propi Estat espanyol i les seves polítiques.