per Esteve Mestre i Roigè
Aquest passat cap de
setmana a la revista Presència s? entrevista a l?
escriptor perifèric per excel·lència: Josep
Vallverdú. Entre altres coses afirma que com que a Barcelona
li diuen que els seus llibres no es vendran, publica cada cop més
a Lleida. És un perifèric pur. Esmenta a Joan Fuster.
Reflexiono. No fa pas massa, llegint a Fuster vaig llegir una cosa
semblant.
I sí, Joan
Fuster, en un article publicat a la revista Destino, l? any 1966,
titulat ?Prejuicios a liquidar?, venia a dir que hi havia
prejudicis per tot el que es publicava a Palma de Mallorca, València
o Perpinyà, perquè el lector entenia que a l? autor
no li havia quedat més remei ja que no l? havien volgut
publicar els editors de Barcelona. I el lector, en part, tenia la
raó. Però, Fuster, també recordava els llibres
que havia publicat Moll a ?Les Illes d? Or? primer i després
a ?Raixa?, o que les primeres edicions de J.S. Pons i Jordi Pere
Cerdà s? havien publicat a Perpinyà. Demanava al
lector que estigués al cas del que es publicava a la
perifèria, i li assegurava que molts cops es veuria
recompensat. El 1966 es publicava poc, però es donava per fet,
doncs, que hi havia una literatura cosmopolita i una altra de
perifèrica.
Ara caldria entrar en el
tema sobre qui és escriptor perifèric o cosmopolita,
rural o urbà…, però la resposta la trobo a l?
editorial del nº 11 de la revista de Manresa ?Ciutat. Ideari
d? Art i Cultura? del mes de març de 1927 (sí,
nois, fa vuitanta anys el tema ja coïa). ?Cada vegada que en
parlar de llengua o literatura catalana s? esmenta el nom de les
comarques, ens sembla que sota la denominació comarcal, hom
intenta descobrir una diferència de categoria que en realitat
no existeix.(…) Sota la denominació d? homes de les
comarques, se?ns classifica injustament, per bé que moltes
vegades, cal reconèixer-ho, sense cap propòsit
pejoratiu.
Ho hem repetit ja altres
vegades. Tant català és l? escriptor que viu a
Girona, a Sabadell, a Reus, a Manresa…com el que viu a l?
Eixample barceloní. Cal, doncs, que deixem de parlar, d? una
vegada per a sempre, de la gent de les comarques.(…). Per a bé
de tots és convenient fer desaparèixer d? una vegada
aquesta sotsdenominació de ?comarcals? amb què
alguns encara ens classifiquen?.
El 1927, quan la
literatura catalana feia el seu camí, ja hi havia categories.
Però amb l?
arribada de la disbauxa de publicacions de llibres en català
als anys 80 i 90 del segle passat, en l? actualitat es pot fer més
subdivisions. Un servidor pertany com milers de catalans, a la
categoria dels escriptors ?locals?, per haver publicat llibres
que interessen ?directament- a la gent de Linyola, Vilanova de
Bellpuig, Castellnou de Seana…, però encara sóc lluny
dels ?patètics?, que són els qui es publiquen els
seus llibres i que es paguen de la seva butxaca (i que després,
ells mateixos, tenen d? anar venent un a un). Mare de Déu,
com esta el patí…!!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!