Las al jaç
El blog de Marcel Campà
“Les dones que he elegit parlaven dolç i baix”, diu un vers de Yeats.
A Sant Pol hi ha un vell pescador que parla amb una potència tan gran que se’l sent de l’altre extrem del poble. A vegades he pensat que la manera prodigiosa com col·loca la veu potser és fruit de l’evolució de moltes generacions de pescadors que, durant segles, s’han hagut de comunicar a la mar, d’una punta a l’altra de la barca, o d’una barca a una altra.
No em consta que Joan Puigcercós tingui antecedents mariners però la potència de la seva veu també és notable. És un personatge mandibular, sempre sembla sobreeixit de testosterona. Diumenge, en una entrevista a l’Avui, es mostrava com a home d’acció:
-Hem de treballar, i molt. El pitjor que podem fer és independentisme de saló. I treballar molt vol dir implicar-se. Si sóc president d’ERC treballaré, per exemple, per convertir cada militant d’ERC en un voluntari lingüístic.
-Vostè és parella lingüística?
-No, la meva agenda de conseller no m’ho permetia. Ara podré assumir-ho.
No sóc militant d’ERC, i menys encara home d’acció, però, com que no tinc tanta feina com l’ex-conseller, fa unes setmanes em vaig apuntar com a voluntari lingüístic. Acabo de rebre un correu-e on se m’indica el nom i el telèfon de la “parella” que m’han assignat (una persona que està aprenent català). Em demanen que m’hi posi en contacte i que fixem dia i lloc per a començar les set sessions d’una hora de conversa en català a què m’he compromès. Ara li trucaré. Ja en parlarem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Esplèndid, això de “mandibular”! M’ho apunto per fer-ho servir jo.
(i no us garanteixo que sempre en citi la procedència, amic Campà).