D?MOCRÀCIA CAPITALISTA
Democràcia per què i per qui? Perquè el treballador tingui accés a l’habitatge, o perquè el ric hi especuli?
Democràcia per què i per qui? Perquè el treballador tingui accés a l’habitatge, o perquè el ric hi especuli?
La cobdícia dels rics està convertint el capitalisme en una mena de monstre delirant que després de devorar tot el que troba al seu abast, s’acaba devorant a si mateix.
Les veritables fronteres no són nacionals, són socials.Els veritables forasters no són estrangers, som pobres. Els treballadors som forasters socials en aquesta societat neoliberal de consciència burgesa.
Més enllà de les sigles i les paraules, qui millora les polítiques socials és d’esquerres, qui les retalla és de dretes.
Les dretes, amb el seu màrqueting i el control dels mitjans d’alienació, són expertes en anar inflant bombolles i anar-les punxant.Bombolla immobiliària, bombolla independentista, bombolla ecologista, bombolla belicista, bombolla de la crisi… Amb cada bombolla els rics són més rics i els treballadors som més pobres.
L’ecologisme, com el nacionalisme, pot arribar a ser negoci i explotació social en mans del capital. Les polítiques socials són emancipació i qualitat de vida pel treballador. L’alternativa és dels roig-verds.
Qui governa fa les lleis segons els seus interessos. És la lluita de classes.
El pragmatisme rapinyairede l’economia de mercat,sota la cobertura del controldels mitjans d’alienació,és el pitjor enemicde la pau al món.
Amb un calculat joc de maximalismes, ambigüetats i eufemismes sobiranistes, CiU ens porta premeditadament a unes eleccions plebiscitàries. Les eleccions plebiscitàries serviran per tapar el tema social i les corrupcions amb el tema nacional, i el maximalisme sobiranista manté dividides les esquerres. Probablement a les pròximes eleccions ningú traurà majoria absoluta, i CiU tindrà l’oportunitat
En política, com a la vida, tenim la llibertat d’aprendre la lliçó o seguir ensopegant en la mateixa pedra.
Alt contingut en economia especulativa i financera. Baix contingut en política social i productiva. Fiscalitat regressiva.ESQUERRA Alt contingut en política social i productiva. Baix contingut en economia especulativa i financera. Fiscalitat progressiva. I alt contingut democràtic (Dret a decidir-ho tot).
Quan la burgesia veu perillar els seus privilegis de classe opta per la violència.
No és una crisi, és una estafa. No és democràcia, és dictadura. No és austeritat, és austericidi. No és economia, és un complot.No és liberalisme, és neoliberalisme. No és socialisme, és neosocialisme. No és democràcia, és neodemocràcia.No ens representen, treballen per la banca.Els treballadors som més pobres, els rics són més rics.Gent sense casa, cases
Hem d’entendre que les eleccions són una cosa molt seriosa, que hi ha esquerres i dretes, i que la lluita de classes és una realitat quotidiana. Fins que no entenguem aquestes senzilles coses, mentre nosaltres anem fotent merder i els anem insultant, els rics, que percentualment paguen molt menys impostos que els treballadors, ens aniran