MITJANS D’ALIENACIÓ
26 de juny de 2014
Sense categoria
0 comentaris
Una mentida repetida cent vegades acaba semblant veritat.
Una mentida repetida cent vegades acaba semblant veritat.
El poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la. Qui oblida els seus errors està condemnat a repetir-los.
Que el foc interior del Solstici d’Estiu purifiqui la consciència social.
Jo no entenc molt bé què és això de classes mitja. El que entenc és que qui necessita treballar per viure és un treballador; i qui pot, o podria, viure de les seves rendes és un burgés.Altra cosa és la consciència més o menys aburgesada de cadascú. Massa sovint es viu d’ilusions.
Les dretes, que controlen els mitjans d’alienació, practiquen allò de que una mentida repetida cent vegades acaba semblant veritat.
En monarquia, que és un poder fàctic de dretes, la persona és irrellevant.La sobirania és del capital, i la seva “generositat” dependrà de la consciència social, la cultura política i la capacitat de resposta del poble treballador.
“Los mayores medios de información y persuasión son conscientes de que juegan un papel clave en el sostenimiento de la estructura de poder económico, financiero y político del país, cuyo centro hoy es la Monarquía. De ahí que hoy el totalitarismo de este sistema vuelva, una vez más, a intentar controlar que la población, los
La monarquia, junt amb banca, l’exercit, l’església, i la burgesia, que són poder fàctics de dretes i casta extractiva, s’han apropiat de la democràcia.
La casta burgesa usa la democràcia com a coartada d’explotació social.
A la casta extractiva no li va gaire bé la democràcia.
Polítiques socials i democràcia són les principals prioritats de les esquerres. Sinó no són esquerres.
La manipulació informativa no consisteix tan sols en mentir, també en prioritzar, posant l’accent i el focus informatiu en uns temes per tapar-ne d’altres. El que no surt per la tele no existeix. I una mentida repetida cent vegades acaba semblant veritat.
La monarquia és un poder fàctic de dretes, com ho és el món financer i la banca, i l’esglèsia, i l’exercit, i la patronal, i la burgesia. I entre ells mai s’ataquen, i no són perfectes. Els sindicats obrers, que és l’únic poder fàctic d’esquerres, tampoc són perfectes, però hi ha treballadors que aprofiten qualsevol
Des dels temps de les pintures rupestres, els ninotaires sempre hem estat a l’avanguarda de l’expressió social.
Neoconservadors i neoliberals, experts en marquèting, estan intentant crear les condicions perquè CiU i PP pactin un arreglo neosobiranista. Després d’anys enfrontant independentistes amb federalistes per dividir les esquerres, ara estan intentant salvar l’expedient amb un neosobiranisme. Els maximalismes sovint porten a la paràlisi.