L’eternitat, però, no és un concepte temporal. És… l’emoció d’aquell intant, en el que, sense saber com ni per què, has tingut la impressió de que, aquell moment valia per tota la vida.Potser quatre instants com aquests, al llarg de la vida, és tot…S’ha d’aprofitar.
I mentre estan ocupats barallant-se, millor no dir-els’hi res.Et pot tocar el rebre. I qui s’ho creu això del federalisme?A qui interessa?
Després de tres-cents anys?Per un gover imperialista, el centre són ells i la perifèria som números.Sinó què hi fan aquí?
Quin significat tenen avui les paraules? Sentir demanar llibertat a un imperialista que nega el dret a l’autodeterminació…? Llibertat de mercat per especular i portar el treballador a la miseria…?
Cada vegada que diguem que el món és una merda, mirem-nos al mirall.No es tracta de: què pot fer el món per nosaltres, sinó què podem fer nosaltres pel món.Però compte amb estar més amoïnats pels orangutans que pels indígenes.
Abans hi havia dubtes existencials.Ara, interessos bancaris.
Amb l’enorme quantitat de sofriment que hi ha al món.Amb la quantitat de sofriment que hi al llarg de la vida de qualsevol persona.Hi ha qui no té el més mínim escrúpol en augmentar el sofriment del món.El negoci és el negoci!(Homínids?)
Si ets un reballador, no vals més que el suc que et puguin treure. Els teus somnis i frustracions no cotitzan en borsa.
Les guerres sempre les guanya el capital i les perd la gent.Em sembla que va ser Enstein qui va dir. Hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana.
Qualsevol dia et pots quedar sense feina.Qualsevol dia et pots quedar sense casa.Qualsevol dia et pots quedar sense parella.Qualsevol dia et pot explotar una bomba d’un grup terrorista que no saps ni què volen.Qualsevol dia et pot passar qualsevol cosa.Cada dia hi ha gent que li passa.Per què tu no?Per què jo no?Vivim sense treva.Respirem
Els polítics ens prenen el pel.Especialment, però, amb el tema de l’habitatge i l’autodeterminació. El mercat és el mercat: el que vol és guanyar el maxim, com tothom. Lógic!I l’imperi és l’imperi: el que vol és manar i remenar les cireres, com tothom. Lógic!Però i els polítics per què hi són? Per fer de conserges?
Quant més es contrueix, més inaccessible és l’habitatge.L’economia de mercat sempre juga a favor del capital.I els polítics què? A què juguen? Els d’esquerres sembla que haurien de jugar a favor nostre…Després es queixen de que la gent no vota.
La llei de l’embut persisteix. I no fem res agafant una pataleta i trencant l’embut, ni la m’àquina de fer embuts, ni la fàbrica d’embuts. Al final tot ho acabem pagant nosaltres mateixos. I ells cobraràn més comissions.Hem de ser més llestos que ells, i els hem de trepitjar els talons, i que sentin el
Un instant de lucidesa pot ser terrorífic.Potser, fins i tot, mortal.Un dia et preguntes: què he fet a la vida?
Jocs de paraules. Rentat de cervell.No cal pensar. El sistema pensa i decideix per nosaltres.